Tresor de la Memòria (Binissalem 2018)

Jo nom Francisca Salas Martí, jo som de Binissalem i tenc 71 any.

Direm aquesta de sa cantonada:

En aquesta cantonada

hi ha florit un roser

i de tres roses que té

n'hi ha una que m'agrada.

Com que passaven es carros que venien de vermar per davant ca nostra. I jo quan començava a sentir castanyetes i unes bones cantades, ja sortia defora, a veure es carros de vermar. M'encantava veure es carros plens de dones i homes i cantaven aquestes cançons.

Quan fèiem matances, mos n'anàvem totes ses amigues cap a sa muntanya a cercar batzer, que en dèiem un vol, i agafàvem moltes de branques i fèiem un redó ben redó i el fermàvem, gros. I totes ses nines de sa muntanya davallaven per avall amb so batzer. I cantàvem "matancera sí, matancera, no".

Per l'Àngel anàvem a sa pleta i tots allà a menjar arròs sec. Es poble feien això, se reunien famílies i amics i tot i fèiem arròs sec i jo era nina, jo no el feia, el feia sa meva padrina.

Maripepas, compràvem maripepas i posàvem vestits i retallàvem i vestíem, posàvem es vestit a damunt sa maripepa. Un vestit de festa, un vestit de deport i ses sabatetes mos agradava molt. Combinàvem ses sabatetes de vestir amb so vestit de festa. I ses deportives quan anava..., això era molt guapo.

Sortíem a la fresca en s'estiu, tots es veïnats sèiem allà a la fresca i hi havia dues persones que eren majors i només els agradava cantar cançons de boleros i me deien: "balla!" i jo unes bones ballades i elles allà mamballetes i cantant.

Ma mare era cosidora i jo cosia amb ella. Vaig anar també a aprendre de corte.

I no te'n riguis des meu dol,

que quan es meu serà vell,

es teu serà nou.

Que de vegades una persona se'n riu i diu: "Oh, aquesta!" i unes bones rialles i llavonses a lo millor es dia de demà ella també...

Ara cantam a dins la vila,

lo primer que faré,

si és es batle, li diré:

"Bones tardes o bon dia".