Tresor de la Memòria (Porreres 2018)

Com vos nomeu, vós?

Francisca Mora Forteza.

I sou d'aquí de Porreres?

Sí.

Quants anys teniu?

77.

Teniu germans?

No.

Mos podríeu contar un poc rondalles o contes que vos contaven o que vós...

Sí, "Sa flor romanial", "En Pere de sa butza", "En Joanet de sa gerra". No m'enrecord de res més.

"Es metge Canyot"

"Es metge Canyot". Sí.

En vols contar qualcuna? Qualque tros, t'enrecordes de qualcun per contar-me?

En Joanet de sa gerra tenien una favera i... Sa mare i son pare li varen dir a en Joanet: "Si pujaves en el cel, demanaves al Bon Jesús que no tenim casa". I va pujar al cel i va demanar al Bon Jesús o Sant Pere, ara no m'enrecord si era Sant Pere o el Bon Jesús. Era Sant Pere, eh?

Era Sant Pere, la te contava... Era Sant Pere, idò sí, i els hi va donar una casa i, llavonses, sa mare volia més coses i va tornar enviar en

Joanet de sa gerra que volien un palacio o no sé què volien, volien ser reis, a lo darrer ja volien ser reis, anaven demanant coses, i lo darrer ja volien ser els reis i Sant Pere els va dir: "No vos heu conformats, idoi tots a dins sa gerra un altre pic". I varen haver de tornar estar dins sa gerra. No m'enrecord molt bé. Fa molts d'anys que la me varen contar.

També mos vàreu dir s'altre dia paraules antigues que ara ja no s'utilitzen tant, tipo es "binerbo".

Binerbo és un... batzers de foravila que s'han de cremar i a es meu carrer per Santa Catalina feien un binerbo. No sé a què ve això, no m'enrecord, però... És el solstici? No ho sé, no ho vaig dir, però no ho sé cert. I cantàvem, el botàvem quan ja era més baixet i cridàvem:

"Bi... binerbo de Santa Catalina". A es meu carrer en feien un.

Això era per Santa Catalina, i per Sant Roc què fèieu antes?

Per Sant Roc, era dia 26 antes, perquè hi va haver pesta a es poble i varen invocar Sant Roc, que és es sant que l'invoquen per sa pesta. I va acabar dia 26 i feien sa festa i ara ho varen canviar per dia 16 per qüestió de fetxes anava més bé... Sant Roc és dia 16, però dia 26 s'havia acabat sa pesta.

I que fa... antes per Sant Roc feien rodelles...

Rodelles a damunt es lloc sagrat.

Aquí a plaça?

Sí, a davant l'església feien rodelles.

I feien es toros...

I toros a sa plaça hi duen es carros, feien un rotlle de carros i és qui miraven estaven dins es carro.

També, bé, supòs que anàveu a missa es diumenges, o no?

Per Sant Roc feien s'ofici bo, un ofici, sí... Es diumenges anàvem a missa. Hi anam, encara hi anam.

Mos podries explicar què significa lo que mos vàreu dir de "pareix un barram de ca", com és?

Sí, es Dijous llarder. Es Dijous llarder feien una greixonera que se deia "barram de ca" i deien:
Es Dijous llarder
me vaig enllordar
amb una greixonera
de barram de ca.

Era un menjar que se feia amb ous i coses de porc.

L'heu fet mai voltros?

Ma mare sí, ma mare en feia. Era bo.

Després, menjar què fèieu, fèieu ou remenat que...

Ah, sí, a es ous li dèiem "tortilla" i es ous sense remenar "ous estrellats". O li deia ma mare "ous estrellats".

I antes quan anàveu a comprar o això no dèieu a quilos dèieu...

Quan anàvem a comprar carn, una terça de carn eren 400 grams, una terça de carn. I tres unces, 100 grams eren tres unces. Dèiem tres unces eren

100 grams. Sa padrina me deia: "Ves a cercar tres unces", jo que sé... I 400 grams eren una terça.

I ses arroves què eren?

S'arrova des porcs... Ha fet dotze arroves, ha fet deu arroves.

Després mos vàreu dir que... "espigolar".

Ah sí, quan feien ses garbes, feien garbes per dur-los a sa batedora o a s'era, els batien a s'era. Garbes era quan havien segat, acaramullaven es gra i li fermaven una corda i, llavonses, quan aixecaven aquella gavella a baix quedaven espigues i els aixecaven totes perquè ho havien d'aprofitar tot en aquell temps, no podien perdre res.

Com les aixecàveu a ses garbes?

Com els aixecàvem?

O sigui, per moure-les les movíeu en mà, perquè antes no hi havia tractors...

Amb un carro, amb so carro... els posaven dins es carro i llavonses quan havien batut posaven sa palla dins llençols de saca, no hi havia plàstics encara. I els duien a dins es sostre i si feia vent per tot es carrer hi havia palla. Tot es carrer hi havia palla.

També mos vàreu dir cançons, perquè tu cantaves, bé, cantes a sa coral...

Sí, però aquestes cançons són de quan era petita.

Pues, me'n pots dir un parell de quan eres petita.

De quan era petita, sí.

Caragol treu banya,
puja a la muntanya.
Caragol bover,
jo també hi vendré.

Hi anàvem.... Jo anava a escola amb ses monges, a ca ses monges, i per les Verges amb ses monges anàvem a Monti-sion a peu i mos ne dúiem es dinar, dins una senallateta, dinàvem allà i pes camí cantàvem:

Una sindrieta
i un melonet
i una botelleta
plena de vinet.
Avui són les Verges,
totes hem d'anar
amb sa panereta
i bunyols a menjar.

I llavonses quan érem a baix des puig no hi havia aquesta carretera que hi ha ara i era molt empinada...

Antes hi havia molts...

Només hi havia un camí un poc ample i costava pena. I dèiem:

Mare de Déueta
de Monti-sion,
estirau cordeta
i pujarà tothom.

Ara cantau a sa coral i quines cançons cantau ara?

Cantam havaneres, cantam cançons d'en Jorge Sepúlveda. En cantam una d'aquell de Vilafranca, d'en Tomeu Penya. Havaneres, cantam... És que ara enguany fa 10 anys que vàrem començar es coro i ara en cantam moltes perquè... i jo ara no m'enrecord de totes.

També mos vàreu dir de què vàreu fer feina.

Ah, de peluquera. Vaig tenir 35 anys.

I ara què feis? Què vos agrada fer?

Ara faig manualidats, faig campanes de copinyetes, faig bufandes, faig jerseis, això.

Gimnàsia, també.

També faig gimnàsia, també faig memòria.

Mos vàreu contar lo de ses barres de gel.

Sí, es dia de Sant Roc fèiem gelat amb una màquina, amb una com una portadoreta petita i un poalet de ferro amb una ansa i anàvem a migdia a comprar una barra de gel, es meu germà i jo, i fèiem trossos. Ho posaven a es costat d'aquella... com a boteta, una boteta de fusta i mon pare fent així feia es gelat. Es dia de Sant Roc.

Es gust, com ho fèieu?

Ah, com qui mon pare no podia menjar llet, ho fèiem d'ametlla tendra. Anàvem a...

Estava bo?

Molt! Sí, d'ametlla tendra...

Més cançons que mos vàreu dir que antes te les he dites... sa de "Jo vaig veure un moix", per exemple.

Cançons de...?

Jo vaig veure un moix.

Ah, sí!

Jo vaig veure un moix
a dalt d'una teulada
i amb sa boca duia
una sobrassada.

Jo li vaig dir: "Moix,
me'n vols dar un bocí"
i ell me va dir:
"No, no en tendré per mi".

La cant a es meus nebodets, a ses nebodetes. Els enseny cançons a ses nebodetes.

Quants d'anys tenen?

Bé, ara això ja són renebodes, es meus nebots en tenc dos, ja tenen 40 anys i pico i ses nebodetes en tenen 4 i 6. Renebodetes, però els he guardades molt, els guard.

Després mos vàreu dir: "Tenc foc per les sabates...", pot ser? Què és una "barcella"?

Una barcella és ses ametlles se venien amb barcelles. És un rotlle de fusta que té un ferro, l'omplien i amb un bastó feien així i això era sa mesura, sense pesar. Hi havia es almuds, també. Era més petit un almud.

Que era com lo de ses ametlles però més petit. I per què servien?

Jo crec que ses olives, antes se venien un almud d'olives.

Voltros collíeu olives?

No, però n'anàvem a comprar i dèiem: "Un almud o dos almuds".

I matances?

Matances, sí.

Com ho fèieu?

A ca nostra, venia es manescal i se'n duia un trosset i si era bo... Teníem es porc dins sa soll.

I vós què fèieu a ses matances?

Cosir, donar aigua a es budells i fer-los nets i llavors cosir-los.

I sa vostra mare i sa vostra padrina què feien es dinar o també...?

A es porcs? Elles els giraven i noltros les donàvem aigua.

I per dinar?

Per dinar? Per berenar fèiem frit de sang i de s'altre, i llavonses per dinar arròs brut i pilotes, un aguiat de pilotes, un escaldum de pilotes i carn. Sí.

Després, voltros vivíeu aquí a es poble o foravila?

No, a es poble.

Qualque anècdota així que t'hagués passat, bé, voltros a què jugàveu quan éreu petits?

Jugàvem amb una corda, d'aquestes de fermar, botar.

Cantàveu cançons quan jugàveu a sa corda?

No, sa corda permí no tenia cap... Ja mos cansàvem botant, no podíem cantar. Llavonses, amb sa pilota la tiràvem així a sa paret. I si quan botàvem li podíem passar per damunt, que no la feríssim. "La primera sin mover"... Això.

Mos vàreu dir: "Sap més un misser..."

Ah sí, una dita.

Sap més un misser i un ase que un misser tot sol.

I què és un "misser"?

Un abogat, no és un abogat? Jo permí sí. Un misser permí és un abogat. Crec que sí.

Qualque dita més?

Val més un ocell amb sa mà que cent qui volen.

Que és qui volen pentura s'escaparan i és qui tens amb sa mà és més segur.

Después també mos vàreu dir lo que era una "alfàbia"?

Una alfàbia hi posaven oli, hi posaven els ossos des porc, salats, els havien de salar, no hi havia geleres ni plàstic quan jo era petita.

A on ho guardàveu?

A ses sobrassades? Sa perxa allà dalt. Sí, sa ventresca mon pare la salava i li posava pebre bo i suc de llimona i s'aguantava i la penjaven a sa perxa sa ventresca.

I qualque menjar així que vos agradava molt? Es vostre menjar preferit quan éreu petit quin era?

Era golosa. Dolç. Coques i flam i això. Això m'agradava més.

Después, qualque endevinalla o això. En sabeu cap.

Choco al tren, late mi corazón, el que no lo adivina es un borrigón.

Chocolate.

Que, això és tot, moltes de gràcies per venir.

Gràcies a voltros que sou tan agudes i simpàtiques.