Tresor de la Memòria (Esporles 2019)

Es meu nom és Francisca Costa. Jo no tenc cap malnom, jo vaig venir fa 28 anys i no tenc cap malnom. He nascut a Palma, en es Molinar, concretament, a dins un molí des que encara queden en es Molinar. Vaig néixer a un molí. Visc a Esporles fa 28 anys, però, com que no som des poble, com t'he dit, no tenc cap malnom. A més, per tenir un malnom ja has de ser des poble, has de tenir tomba i un parell de requisits més, com haver nedat en es gorg i etcètera.

Bueno, però jo crec que me tenen respecte i jo per suposat també tenc respecte a tothom. M'hi trob molt a gust en aquest poble. A mi m'agrada molt anar a cercar bolets, quan és es temps, m'agrada molt anar a cercar espàrrecs. Caragols també, però en aquest poble no n'hi ha de caragols. I després ja en pla de benefici de sa meva salut faig nordic walking, que és caminar amb bastons, vaig en es campus a fer estiraments i pilates dos pics per setmana i, com que estic jubilada, també dos pics cada mes amb ses meves companyes jubilades feim excursions per Mallorca, senderisme. Tot a nivell d'edat, no pujam en es Massanella ni tot això.

Bueno, a mi m'agrada sa màgia des bolets. N'hi ha molts que els veig i no els cull, perquè ni sé si se poden menjar, però bé, el rei és s'esclata-sangs sense cap dubte. No ho era de professió, tenia una altra professió, feia feina a una fàbrica, però, com que era eivissenc, i a Eivissa tothom té una barqueta més petita o més gran. Es papà també en tenia una aquí a can Barberà i jo, com que era s'única nina, bé, érem dues però no tenia nins, fills. Pues, ben petita ja me duien sa barca i per por de que no caigués a la mar me fermava amb una corda i així... Una vegada vaig caure i no duia sa corda. No, però bueno, pescàvem amb volantí, amb canya, pescàvem amb palangres, que me pareix que això no ho he de dir, perquè es palangres estan prohibits pels amateurs. És una afició de professionals es palangres. I bueno pescàvem de tot, xarxes no, i bou tampoc, perquè bou no és una pesca, és un sistema es bou, es bou són barques de pesca ja, que duen uns... Jo ho vaig saber fa poc en això. Una barca de bou no existeix. Una barca du unes banyes de ferro, són llaüts molt grossos i una xarxa que la tiren a la mar i van recollint. Això és pescar de bou, però no és una barca de bou, és un sistema de pesca, d'això res de res. Bueno, hi ha dues maneres de pescar a volantí: una és amb un fil de nailon amb un pes a baix i dos o tres hams, el tires des de sa vorera de sa barca, perquè volantí així has de pescar amb barca, el tires, quan es plom arriba a baix, que el veus que fa tope, esperes que piquin i per amunt. Pot ser volantí manual o volantí afegit a una canya que també hi pots pescar des de sa barca i sa canya du un rodet, com un carrete és i té una manivela i és es mateix sistema, però no has d'estar així amb es cap acotat. Veus que sa canya se vincla, vol dir que han picat, i reculls. Això és pescar a volantí. Dos: manual i amb carrete, vamos. Ui, no hi havia ordinadors, no hi havia res. Bueno, jo jugava a una cosa que hi jugàvem totes, ses nines només, que eren ses cinc pedretes, que encara els guard a dins un calaix en es meu comodí. Eren cinc pedretes redones, cinc, que els tiraves, te'ls posaves aquí damunt i havies de fer uns equilibris molt raros. no t'ho sé explicar. Llàstima de no haver-les duit, faria una demostració. Cinc pedretes, llavors, jugàvem a figuretes. Una cosa que se comprava a ses papereries que eren figuretes afegides de flors, animalets, jo que sé, figures i bueno era un joc de nines, figuretes. A sa corda a botar a juli, que era lo més... eren jocs molt diferents en es que juguen ara.

Bueno, a mi lo que me passa és que es nom des peixos els sé tots en català o en mallorquí més bé i veig que, quan hi ha gent pes mercat que compra "bogabante", no diu "llamàntol", diu "bogabante", ses paraules... perquè també és una cosa nova i ningú té perquè saber ses paraules... si és un peix o un marisc que ha vengut fa poc, però llavors hi ha peixos ben nostres que els diuen es nom en castellà i tampoc me pareix molt normal. Ara mateix, "salmonetes", no, "salmonetes" són "molls". I jo què sé, molts... un "lenguado", un "lenguado" és una pelagra, però ningú ho dirà i si ho dic jo seré cursi, tanmateix. Quasi tots es peixos que compram en es mercat... "boquerón", un "quilo de boquerones", no, és "aladroc", es "boquerón", a mi m'agrada molt saber ses dues paraules i no és que jo parli en castellà, però, m'agrada saber s'equivalent. Moltes, quasi tots es peixos ho diuen en castellà aquí, llevat des gerret, que és ben nostre i tothom diu "gerret", hasta sa gent forastera diu: "Deme un quilo de gerrets", no, és vera, es peixos tenen un nom aquí i un nom a... n'hi ha que no, n'hi ha que són molt mediterranis i a lo millor no n'hi ha a sa península. No ho sé.

De bolets, te puc dir que n'hi ha un que només el poden menjar una vegada, un concret, s'amanita, perquè a sa segona ja ets mort.

Hi ha un peix que té una història molt guapa i és verídica, perquè a més tenc es llibre. Sa famosa llampuga, sa llampuga que menjam amb pebres que a tothom li agrada menos a mi que no m'agrada gens, és un peix que ve de Grècia, és un peix que ve petitó, creua tot es Mediterrani, passa per Balears es mes de setembre, això no és que m'ho hagin contat, és que ho he llegit, vull dir és una cosa... creua tota sa Mediterrània, quan passa per Mallorca, la pescam o la pesquen, la venen i és molt preuat aquest peix... Llampuga amb pebres és com a manjar. I, després, aquest peix, curiosament, ho dic pes canvi de nom. Parlam de sa llampuga, aquest peix passa per s'estret de Gibraltar, se'n va cap a Amèrica i allà li diuen dorado i són peixos de 20, 30 i 40 quilos. Els pesquen com a pesca recreativa, però no se'ls mengen, se tornen a llençar. Gent que paga un barco per... "quiero ir a pescar dorados", pues es dorado és sa llampuga que pes camí creix i se fa grossa, és una historia que a mi me va parèixer molt guapa. A més, hi ha un llibre publicat sobre això.

Peixos, bueno, pues aquí tenim es cap-roig, ses rates, es serrans, es tords, vaques, donzelles, tenim sa... veus, per exemple, dorada i lubina me pareix que no són nostres. Pot ser que n'hi hagi, pot ser, però me sembla que venen de fora. I que siguin nostres així, bueno... tenim sa gamba, que diuen gamba de Sóller i tampoc és vera. Sa gamba se pesca amb barques de Sóller i d'Andratx i se'n van ben enfora, ben enfora, enmig de la mar a pescar. Ses barques de Sóller tornen a Sóller i ses d'Andratx van a Andratx, llavors ho duen a sa Llonja tot això, però sa gamba de Sóller, clar que és molt bona, perquè la duen ses barques que l'acaben de collir per allà enmig, però està més a prop de València que de Sóller quan pesquen sa gamba. Tot això m'ho han contat pescadors que és vera, vull dir, jo vull gamba de Sóller, diu: "Vale, idò compra-la a Sóller i serà de Sóller, si la compres a Andratx, pot ser d'Andratx". Val. Llavors, tenim sa tonyina, que és el atun, que aquí és tonyina, que també sa pesca, però a alta mar. Jo he anat amb pescadors de tonyina i he passat un poc de pena, perquè no són barques molt grosses, no professionals, no són barques grosses, te treuen aquell peixot enorme, estàs enmig de la mar a les fosques, ones per aquí, ones per allà i... poca gràcia.

És que n'hi ha tants de peixos, jo ara estic repassant mentalment ses pedres des mercat i lo que veig és mussola, gatons, que és com un tauró petitó, es tauró té aquella boca, es gató, ratjada, també són peixos d'aquí, ratjada és "raya", però això ho diuen bé, perquè aquí "ratjada", tothom diu "ratjada" i "gató", tothom diu "gató" que té un altre nom que no me'n record.

Dues que saben es meus agres, perquè en es redols allà on se troben es esclata-sangs s'anomena "agre", aleshores, jo sé davall quina mata n'hi haurà i davall quin pi i davall quin garrover, perquè hi ha un agre i n'hi ha cada any, però ben alerta. Sa gent me diu: "Ah! tu, que saps anar a cercar, me diràs", dic, "sí, per Gènova, per allà, per Andratx". Anda ya! No, no se diu això, són secrets, i tampoc ningú m'ho ha dit a mi, que a vegades ho he demanat: "Tu on vas a cercar?", perquè hi ha una altra cosa que se diuen "picornells", que aquí a Esporles se diuen "cames-seques", però es llibre ho té documentat com a "picornell", que són molt apreciats, se fan davall es alzinars, pues jo sé que hi ha gent que en cull paners, a mi ningú m'hi ha duit mai, pues no, jo tampoc. Amb això som egoista. És que pensa que si hi dus dues persones, dues se multipliquen per quatre i quatre per vuit i vuit per dotze, llavors hi anirà tothom en aquell redol i es esclata-sangs no surten per tot. Ha de ser un redol que se diu n'agre, que se li facin, que llavors es vent s'endugui sa llavor, pot ser, clar que sí, però tu pots anar a un bosc immens i no trobar-ne ni un, hi haurà altres bolets, però esclata-sang concretament...