Tresor de la Memòria (Costitx 2017)

Catalina Ramis Ribera.

I quin dia vàreu néixer?

Vaig néixer dia 28 del 8 del 45.

I quants d'anys teniu ara?

72.

On vàreu néixer?

Vaig néixer a Costitx.

I sempre heu viscut a Costitx?

Bueno, he tengut un període de deu anys que he viscut a a Palma. Lo demés, sempre.

I de què heu fet feina?

En es camp. En es camp però quan vaig esser un poc major, vaig estudiar perruqueria.

I quants d'anys vàreu estudiar?

Perruqueria vaig estudiar dos anys, llavors vaig posar una perruqueria i vaig fer feina de perruquera fins que me vaig jubilar.

Sabeu qualque glosa o cançó antigues?

Cançons antigues? Sí, més bé que cançons són fetes, coses que es contaven... Te cont sa de na Tronca, que és molt popular.

Na Tronca era una senyora de "vida alegre" de Lloret, i va dir... Sa cançó comença:

Na Tronca va dir me'n fot

si diuen que m'han bombada.

Vaig guanyar amb una vetllada

cent euros a velló es bot.

I sabeu qualcuna més?

Ara cançons, cançons no, però per exemple:

Figues roges, cucarelles,

paretjals i albacors,

d'aquestes menjareu vós,

si vos casau a Sencelles.

I qualque rondalla així...

Rondalles sabia es de La flor romanial. Rondalles en sabia moltes, però les he anades perdent. Però La flor romanial és sa que me va quedar més gravada. Era molt guapa, molt guapa.

I qualque paraula antiga o...

Antiga? Antigues n'he recopilades un parell que m'han dit sa gent des poble que se deia. Espera, ara te'l diré... "Conquet". Sabeu què és "conquet"? I sabeu què és "mamporrero"? Idò es conquet fa sa feina des mamporrero. És una paraula ben antiga!

I qualcuna més?

Espera que ara... Ara no me'n venen. Tenia una ara... Es "botxí"? Sabeu què és, es "botxí"? Era es verdugo. Antes sa gent que la castigaven amb sentència de mort els penjaven a una ahorca. Que ahorcar no sé com se diu en mallorquí.

I qualque endevinalla o embarbussament.

Endevinalles, espera... Bueno, no són antigues, són populars.

A una capsateta

plena de rabassetes

ni són verdes

ni són seques.

Què és? Ses dentetes.

I qualcuna més, o...

Espera, mem ara, es que estava pensant, pensant... Pareixen ses endevinalles, pareixen un poc verdes, però en realitat no ho són. Diu:

Un pam tenc

no l'he canat

li enfony eixut

i el trec banyat.

Saps què és? Pues sa ploma. S'estilogràfica no, sa ploma que se posava dins es tinter. Jo vaig escriure amb plumí, plumí, a s'escola de nina. Idò sa ploma. Era una coseta així. Pam té, no l'he canat, és a dir, no l'he medit. Li enfony eixut i el trec banyat. A què és bona aquesta?

Ara pareixen dois totes aquestes endevinalles! Què més, què més, què més... Jo no sé perquè, la majoria, des des 18 anys, no sé per què, vaig tornar castellana. Me vaig casar amb un castellà i vaig xerrar castellà sempre fins que vaig quedar viuda, que fa molts pocs anys. I sé molta cosa en castellà més que en mallorquí. Però aquí se tracta de lo de mallorquí. No és vera? I de mallorquí m'ha fuit un poquet, però vamos, ara no me'n surt cap. Què hem de fer...

I qualque creença?

Creences? Bueno, teníem ses creences antigues de que en es pobles, pobles petits, llengua llarga, tot se sap, que hi havia persones dolentes que donaven mal bocí. "Mal bocí" volia dir, no sé com ho explicaria, mal de ojo. Tenien un poder per fer ses persones que els anessin ses coses malament. Això se deia i se creia. I per Lloret, sa meva padrina era de Lloret, hi havia... Estava molt escampat, això, hi havia vàries persones que estaven marcades amb aquests estigmes per poder fer coses que ses altres no podien fer.

Qualque ritual festiu?

Rituals festiu, es rituals festius ses matances. Era un ritual i ara s'ha perdut. Ja no hi ha matances. Ara se mata es porc, se fa sa feina, se menja a l'atropellada i ja està. I antes hi havia berenar, hi havia dinar i hi havia es sopar, i es sopar era sa juerga padre, perquè se reunien molts i se ballava, se cantava, se contaven xistes... Ah, i per ses matances es joves, es nins que hi havia dins es grup de sa família i amics anaven a cercar aritja pes camps, per ses parets, per ses voreres i duien tota sa que podien i feien un fogueró davant sa casa que hi havia matances. I es veïnats que ho sabien es vespre anaven a tirar tests a sa casa que feien matances. Tests, una olla rompuda, una gerreta, una gerra... Coses d'aquestes. Un gerro, tassons. Tot lo que podien, però sobretot dominaven ses olles, anaven a tirar olles de test. I les tiraven per dins la casa o davant es portal i feien aquest renou. Això era es ritual de ses matances. I ara ni fogueró, ni olla ni res, feina, feina.

Vos en sabeu qualcun més o...

Pues no.

I qualque ofici antic que ara ja...

Oficis! Sí, hi havia de sabater, sabaters però que feien sabates així a particular a ca seva. Es fil l'enceraven, preparaven es fil, preparaven es cuero, ses formes, tot. Ara que, es professionals tenien ses formes, tenien es aparatos per fer sabata, se feia molta sabata. I què més? Sabater... Hi havia aquests oficis que se deien... De cordar olles, arreglar calderes que anaven per ses cases. No sé exactament com se deien aquests oficis, que no eren ni ferrers ni res. Hi havia es selleters. Es selleters, saps que són el selletó? Es selletó és un guarniment que duu una bístia, tant pot ser un cavall, com una mula com un ase. Es selletó és per posar damunt, i hi posen unes corretges i enganxen en es carro. I llavors hi havia sa collera, que també ho feien. Això tot se feia de cuero. Hi havia que ser molt artista per saber fer això.

I en sabeu qualcun més?

No perquè encara n'hi ha... Hi havia es mestres armers que t'arreglaven ses escopetes de caça, t'arreglaven pistoles, quatre cosetes d'això, però també ho arreglaven molt bé.

Idò gràcies.

De res!

Ses rondalles mos la pot explicar?

No, sa rondalla, La flor romanial, l'he d'explicar? Sa rondalla de La flor romanial. Ja diràs acción.

[...]

Vale.

Se tractava d'una classe de nobles, te diré com a prínceps i tenien un fill aquesta família i el volien fer casar amb una altra de sa seva categoria, de sa seva alcúrnia i amb edat casadera. I, per una altra part, hi havia una al·loteta que també era de família de nobles i aquesta al·loteta va voler experimentar què és fer feina, treballar com ses persones normals, perquè ses princeses estan molt ben educades i això. I se'n va anar a fer feina a una casa i en aquesta casa era allà on hi havia aquest príncipe que se n'anava a cercar. I se n'anava casa dia a un país, un poble, a un puesto i no trobava ningú i no trobava ningú. I amb aquella al·loteta que feia feina a ca seva se varen com a enamorar. Li agradava. Però es pares no el deixaven casar-se amb una criadeta, volien que se casàs amb una princesa. I s'enamoraren i ell sortia cada dia a cercar i ella li va començar a enviar notetes notes escrites i li deia: "Hereu de la casa, a on vas i d'on vens, lo que tu tant cerques dins ca teva ho tens", i això era s'essència d'això. I llavors acabaren que se varen enamorar, se varen casar i ella en lloc d'esser una criadeta va esser una princesa. Com "la Cenicienta". Això és sa base fundamental. Perquè és molt, molt, molt... I sa flor romanial és perquè anava a cercar també, "si trobes una flor romanial", que se deia romanial, "trobaràs sa princesa". I anava cada dia a cercar per sa muntanya, per tot...

Gràcies.