Tresor de la Memòria (Costitx 2017)

Catalina Munar Amengual.

Quin dia va néixer?

Dia 6 de juliol de l'any 30.

Quina és sa vostra edat?

87 anys vaig fer dia 6 de juliol.

A on viu?

Jo visc en es carrer de Joan Miró, número 1.

A quin poble?

De Costitx.

Quins treballs habituals fèieu o quins oficis?

Sempre he estat en es camp.

Sabeu algunes cançons o gloses?

I qualcuna.

Me'n sabria dir alguna?

En diré una de segar:

Cada cavalló són deu,

tant si garba com restreta,

segons s'al·lot, sa jugueta

sa roba bona fa es preu.

En sabeu més?

Sí, cançons en tenc moltes, però... De vegades no me venen quan les vull... Ara no, no me'n record...

Sa madona de sa torre

es pa negre li fa mal,

però no li fan ses coques

ni es torrons de Nadal.

No en sabeu més?

Sí, en sé més, però ara... No havia pensat que els hagués de dir un.

Sabeu endevinalles o refranys?

Sé una dita, o una feta, que va passar a Ca es Canar. Era una al·lota que un jove li anava darrere i a ca seva no el volien, perquè deien que se'n reia d'ella, però ella no ho creia. I estaven a Ca es Canar i es jove... se varen entendre, i es jove hi va anar, va tirar un maquet a sa finestra i ella ja va saber per què, tenia es boliquet fet i va sortir. I se n'anaven. I, quan va ser pes camí, ell va dir: "Vaja quina lluneta que fa per sa cussa anar darrera es ca" i aquest paraula la va ferir i ella va dir: "Serà vera que se'n riu de jo", va dir. Varen caminar un poc i diu: "No, he de torna enrere, perquè he deixat sa capsa de ses laques i llavors me la prendran. He de tornar enrere". I tornaren enrere i va entrar per allà on havia sortida. I, quan va esser a sa seva habitació a dalt, va obrir sa finestra i li va dir: "Passa fora ca que sa cussa ja no va".

I llavors sé una glosa de Rubers... Era un home de Costitx que estava llogat a una possessió que se deia Can Romanyà i traginava palla, i sa carretada, es llençols li varen caure. Se'n va anar a buidar es que no havien caigut i va anar a cercar-los. I, quan hi va anar, no els hi va trobat tots. I diu:

Un home molt amorós

que no fa mal a es pa

uns quants llençols se va deixar

i, quan hi va tornar,

només n'hi va trobar dos.

Madò Reus, seríeu vós

que els haguésseu duit a amagar?

I ella diu:

No, jo ho puc jurar

davant Déu totpoderós.

Madò Reus, saps què voldria?

Que li fessen molt de cas

des llençol no se'n parlàs

i a bon lloc casar sa filla.

Per Rubers aquests contorns

tot estava convidat

no ser en Jaume es seu cunyat

i en Toni de Son Ramon,

perquè na Reus diu que són

ells qui li han fet es glosat.

Endevinalles en sabeu?

Endevinalles, només sé aquella que ja la vaig dir, però la vaig dir malament.

A les fosques cerques agulles

veies com n'has de trobar.

Un arbre en el món hi ha

que es capdamunt sa flor fa

i a s'arrel fa ses fulles.

I és un albó.

Aquí hi havia rituals festius abans?

Com?

Festius, festes.

Poques. Només hi havia sa festa del Corpus, sa des juliol. Que era es segon diumenge de juliol, quan ses al·lotes treien es vestits nous, i tot se convertia, anàvem a missa i fèiem una processó, això era sa festa. I llavors per la Mare de Déu, i jo quan era nina deia, érem tres germanes i jo era sa major, però en trenta-quatre mesos vàrem néixer totes tres. Si és que... Jo era petita i ses altres també. I jo els deia, quan collíem figues, elles pujaven damunt sa figuera, i jo els deia: "No caigueu que si queis per ses festes estireu totes soles. Jo me n'aniré de festa, no vos guardaré".

Sabeu més cançons, o no? Cap glosa...

Cançons que ja els vaig dir s'altre dia sí. Ara de moment no en sé cap de nova.

Digueu-les.

Ses que vaig dir s'altre dia?

Si no fos pes carretó

que va darrere, darrere,

no hi hauria cap somera

que batés un cavalló.

I llavors també vaig dir...

A Aubenya segaven ordi

un mes davant sant Joan

quan veren es camp tan gran

cridaren misericòrdia.

Perquè ja estaven cansats.

Sabeu qualque paraules antigues o molt en desús que s'estan perdent?

No, així paraules... Una xicra, que ara deim una tassa, llavors dèiem una xicra, o una escudella, però així no, no entenc cap ara.

I rondalles o llegendes?

Rondalles en sé poques, no sé molta cosa. És una cançó, ara me'n ve una.

En Joan com va arribar

amb aquelles sabatotes

encalçava ses al·lotes

per darrere es campanar.

I llavors n'hi ha una altra que diu:

En Joan com va arribar

va dir a ma mare "jo vengo".

Oh, fill meu, jo no t'entengo

si no mudes de parlar.