Na Catalina Jaume Gelabert va néixer a Sineu l'any 1944. Ens explica que en aquell temps no hi havia feina per a les dones i es va dedicar a brodar sense estar assegurada, cosa que implica que ha hagut de dependre sempre de l'home, sense poder cobrar seguretat social. Va estudiar només fins els 14 anys i l'escola sempre era en castellà, cosa que ha canviat molt actualment. També ens conta alguna endevinalla i diu que ha cantat moltes cançons als seus nets com, per exemple, en "Joan petit quan balla".
jo nom Catalina Jaume Gelabert.
I d'on ets?
De Sineu.
Sempre has viscut a Sineu?
Sempre he viscut a Sineu.
Val, estàs casada?
Estic casada, tenc s'home, tenc dues nines i quatre nets.
Antes, de què feies feina, o sigui si mos pots dir algo?
De si era casada, o...
Ets casada?
Som casada fa 51 anys... 52!
I quan vares néixer?
Sa fetxa? Tenc... Vaig néixer dia 15 de novembre del 44. Tenc 72 anys, sí.
I antes de què feies feina?
Pues feina en aquell moment no n'hi havia per ses dones i no fèiem feina. Jo vaig aprendre de brodar i brodava. I feia un poc i guanyava quatre doblers d'aquesta manera, brodant.
I fins a quina edat vares estudiar?
Fins a 14 anys, fins llavors en aquell moment eren catorze anys i vaig estudiar fins a catorze anys.
I després te posares a fer feina?
Me vaig posar a fer feina, a brodar amb una germana que tenia nou anys més que jo i, com que ella brodava, jo brodava.
I saps qualque refrany, qualque dita...
Sí, en sé moltes, però ara en aquest moment pues m'ha de recordar... Ara estic un poc tancada.
Bé, si no da igual. I per exemple... Quina diferència veus de s'ensenyança d'abans... Tipus es mestres...
Ah pues molta, molta, molta. En aquell moment no era tan estricta, era més senzilleta, lo que t'he estat contant. Si estaves malalta bastava dir a sa veïnada: "Digues a sa monja que no pot anar a escola sa meva filla, perquè està malalta". I ja era una manera de passar es parte, no havíem de passar com ara partes, com ara heu de passar voltros, llavors no fèiem aquestes coses. Llavors teníem molt de fred dins s'escola, perquè no hi havia calentor, no hi havia res, anàvem amb calcetinets. Passàvem molt de fred, sí.
I en quines llengües ho fèieu?
En castellà.
I a part d'això, tens qualque anècdota que vulguis contar...
Anècdota? D'anar a escola? O de...?
Sí, de lo que tu vulguis.
Sí, que llavors també era una manera molt diferent d'ara, s'anar a escola.
Sí, tipus ses pel·lícules i això era molt diferent d'ara.
Que ara? Claro, era molt diferent que ara.
Sí, només se podien veure en blanc i negre.
No, ja n'hi havia en color, quan jo anava en es cine, catorze o quinze anys, ja n'hi havia en colors, me pens. No ho sé, perquè tenc molts d'anys.
I duraven molt o poc?
Una hora i mitja, per lo menos. En feien dues, de pel·lícules, i tres hores.
I algo que vulguis contar, o...
Bueno, no sé si... Contar... No, perquè jo ara pentura vaig un poc daixona i no és lo mateix, ara són coses d'escola, diguem, pentura sí que m'hauria agradat estudiar, perquè m'hauria fet un porvenir. I jo no he tengut porvenir de res... No sé si ja vaig a lo mateix de s'escola. Des meu... Si ho puc dir a això. Que en aquell moment si no estudiaves, i maldament estudiessis, no hi havia manera de fer feina. Això ho puc dir? Sí, claro. I claro jo no he tengut... Ara avui en dia no m'he pogut servir de res perquè no tenc cap... No he pogut cobrar de seguretat social, o sigui, jo m'he hagut de sempre adaptar a sa parella, a s'home, perquè no he tengut una manera de viure, perquè no tenc paga, no tenc res, i m'he hagut d'adaptar sempre a s'home.
I dir-vos, sa medicina... Tu trobes que ha canviat?
Molt! Molt ha canviat! Perquè en aquell moment no hi havia massa coses, de sa medicina. Ha avançat molt, molt. No sé si tens res més què demanar-me.
No, ja està, moltes gràcies.
Podem tallar?
Refranes, canciones...
Sí, es que... Es que en tenc molts! Sí, però ara estic tancada. Què t'he dit llavors, que t'he...
Una endevinalla d'una caixa...
Ah sí! Per exemple...
Una capseta
ben plena de pedretes
que s'obri i se tanca.
Que és?
No. Pues és sa boca.
Ara veus? Ara me comencen a venir.
En compres un pam,
en menges un pam
i en tires un pam.
Ara me comencen a venir, basta molt poc. Què és? Un plàtano.
Ara me comencen a venir! Sí, però en es moment que t'ho demanen no és que no ho saps, llavors te comencen a... I cançons sí, En Joan petit quan balla, balla balla balla... Sí, he tengut quatre nets, els he educat jo, perquè han estat amb jo fins que han estat grans, i les he cantades moltes de cançons, però ara no me'n ve cap, sí. Ha estat bé?
Ha estado muy bien, ha estado fantástico! Yo no lo hubiera hecho mejor, con mi memoria de pez!
Brodador/a
Sineu
Sineu