Tresor de la Memòria (Sant Joan 2017)

Ja mos gravam?

Sí.

Ah, bueno. Jo som na Catalina Fullana, som de Sant Joan, estic casada, tenc dos fills, a un li diuen Miquel i a sa filla Cati. Tenc tres nets, dues netes i un net. Es més guapos de poble.

I vostè?

Sí, jo som na Margalida Jaume Oliver, també estic casada, tenc un fill i una filla i tres nets i una neta, o sigui, quatre nets! I jo també els trob guapos! I molt vivaratxos i molt polissons. De vegades, me fan enfadar, però bé.

I vos en recordau de qualque dita o...

Bueno, dites... A què te refereixes? A dites de fa estona?

Sí.

Bueno, fa estona deien: "No te quites el sayo hasta el treinta de mayo". Llavonses, també n'hi ha una altra que se diu: "Any de fred, any de moc". I d'aquestes cosetes com això.

I...

No sé, jo dites...

O refranys...

Refranys, sí, sé... Bueno, coses així... Que diuen: "Partida de cavall i arribada d'ase" a un que comença una feina amb molta de fúria i, llavors, acaba, acaba ses forces o acaba s'il·lusió. I bueno, jo què sé, sé cosetes, però ara... N'hi ha una que diu: "Rentar es cap a s'ase, perdre es temps i es lleixiu". Quan fas una feina que t'ha estat inútil, que no has tret profit diu: "Això ha estat com rentar es cap a s'ase, perdre es temps i es lleixiu", aqueixes dites i no sé, ara en aquest moment tampoc no...

I te'n recordes de qualque endevinalla...

No. Ara en aquests moments no me record d'endevinalles.

I... Tu, Catalina?

I jo d'endevinalles... "Camina caminaràs, i a s'enfront arribaràs". I llavors n'hi ha una altra que me pareix que diu... No sé com se diu. Ara en aquesta no me'n record.

Endevinalla... Ara me'n record una, supòs que és endevinalla, mem. "Oro parece, plata no es, el que no lo adivina... Sordo o tonto es". Per mi se diu així. Això és una endevinalla.

D'aquestes també en sé dues o tres idò, ja no anava a que fos això. Aquestes endevinalles n'hi ha una que diu:

Una senyoreta ben ensenyorada que sempre va en cotxe i sempre està banyada.

A mem si saps que és. Això és sa llengua. Llavors, n'hi ha una altra que diu:

Una caseteta plena de rabassetes que s'obri i se tanca.

Tampoc no la saps? Sa boca.

Sí. Bé sí que sa que jo l'he dita l'heu sabuda, perquè es mateix d'això ho diu, que és plátano.

I mos podríeu cantar qualque cançó?

Jo cantar no puc cantar, perquè estic operada de tiroides i tenc una corda lesionada, lo que sí que te puc recitar sa cançó, si la vols. Te puc recitar:

Sant Antoni i el dimoni

jugaven a trenta-u,

el dimoni va fer trenta

i Sant Antoni trenta-u.

Llavors, te puc cantar es Vou, veri, vou de quan noltros cantàvem pes ninets que s'adormissin:

Noni-no li diu sa mare

Noni-no en es petitó.

Torna a ser una. I, llavors, n'hi ha una altra que també se pot cantar d'una altra manera que ara no me'n recordaré. Aquesta haureu de tallar aquest tros perquè ara no me'n record.

I vós podríeu cantar...

Jo vols que te digui una cançó en mallorquí molt antiga. No cantar, una cançó que me recorda que sa meva padrina la deia en es meu fill major, que se diu:

Bon arbre és el garrover

que té garroves tot l'any.

Quan li cullen ses d'enguany

ja té ses de l'any qui ve.

Aquesta és una cosa que... Una cançó en certa manera, perquè rima. Això m'he enrecordat, però de cantar tampoc no som cantadora, jo.

I sabeu qualque llegenda?

Sí, jo en sé una de Sant Joan. Una o dues o tres. Me conten, perquè jo encara no havia nada, a Consolació varen fer sa capella perquè dos pastorets de Solanda varen trobar la Mare de Déu i la varen dur a aquesta esglesieta que s'havia feta i, per això, se diu "Consolació".

Aquí hi ha una casa que fa estona hi vivia un matrimoni que se cuidava des jardí i de l'església i se deia Cas Donat. I hi havia una cisterna molt grossa que encara hi és, que duia tot es pati, i a Sant Joan eren molt pocs habitants, i anaven cercar aigua per beure a aquesta cisterna tan grossa. A peu, amb una gerra damunt es coll! No t'ho perdis!

I llavors també n'hi ha una altra, que és a sa Bastida, que hi ha unes cases, i jo això ho he vist. Hi ha un sótano molt gros a baix amb un retxat de ferro a damunt, i es temps de sa guerra del trenta-sis, a es que no eren des seu partit, o es que no feien ses coses bé, els amollaven per aquell forat. Ho he sentit contar a mon pare i a ma mare.

Después n'hi ha una altra, que és sa des corb, que a Sant Nofre hi havia una capella que també hi havia ermitans. I hi havia un corb que sempre rodava per allà, que és aquest corb tradicional que tenim a Sant Joan, que el duen per totes ses festes de Sant Sebastià, a Palma, per aquí, a ses festes populars, i és molt típic, i això és lo que sé.

I qui vos contava aquestes llegendes?

Bueno, aquestes llegendes mos les contaven mon pare i ma mare. En aquells temps mos contaven això, així com s'havia viscut primer en aquest poble petit, i noltros ho sabem per mor d'això.

Jo no.. No, en aquest moment no en record, de llegendes.

I saps qualque creença... O...

Sí, això que fa estona... Bueno, no sé si és superstició. Es divendres pareixia un mal dia per fer matances, per casar-se, per fer vi... Pareixia que tot havia de sortir esguerrat es divendres. Això, en certa manera, o és una llegenda o és una superstició...

I jo creences, només... No en sé moltes, però sé que, i crec, que ses camamil·les i ses herbes tradicionals serveixen per moltes de coses, i llavors també s'aloe vera, que avui també pareix que fa miracles, i aquestes cosetes.

Sí, això també, na Catalina té més... Més d'això que jo, també ho he sentit a dir i ho crec.

Val, idò gràcies, ja està.

Gràcies a tu, de donar-mos aquesta oportunitat de poder sortir a càmera i poder-te contar aquestes cosetes que tu a lo millor no sabies i has pogut aprendre això de nosaltres, gràcies i molt agraïda.

Gràcies

Lo mateix te dic.