Na Catalina Ferrer i Ferrer va néixer a Inca el 1945, però està molt implicada amb el poble de Biniamar. Ens explica la rondalla de "Sa pota del rei", molt coneguda a Inca, i també algunes paraules antigues com "cadaf", "civera" o "falç". També ens recita alguna glosa i ens explica creences entorn a la lluna i la seva influència en la vida quotidiana.
Lo primer de tot, com vos nomeu, d'on sou i quants d'anys teniu.
Bon dia. Jo som na Catalina Ferrer i Ferrer, tenc 73 anys i visc a Inca, però me varen convidar a venir a Biniamar i me va fer gràcia, i m'he fet un poc súbdita d'aquest poble.
I per començar mos sabries dir qualque rondalla o llegenda que sapigueu d'Inca...
A Inca una de ses més anomenades és sa de "Sa pota del rei", que se conta o se diu com a llegenda que el rei en Jaume estava passejant per sa serra de Tramuntana i va veure com es sarraïns volien entrar i agafar-se Inca. Va pegar una esperonada a es cavall i va pegar a baix des serral de ses monges d'Inca. I hi ha una roca amb tota sa potada des cavall i va avisar i no varen aconseguir es sarraïns apoderar-se des poble. Això és de ses més anomenades a dins Inca.
I en sap qualcuna més?
Pues llegendes ara a aquest moment no se me n'ocorr d'altra.
Bé, no passa res i paraules antigues que utilitzaven abans que avui en dia ja no s'utilitzen?
Bueno jo en sé una, per exemple, que era de sa banda de sa construcció, perquè es meu padrí era picapedrer, que era un cadaf, que era una espècie de gerra, de giny, alta, panxarruda amb bequet petit que era lo que s'empleava per tirar a dins sa gaveta per fer sa pasta, que era tot se feia a mà. Después visitant unes maquetes vaig veure una cosa i vaig demanar: "Això què és?", perquè no me sonava de lo que era i me varen dir: "Això és una civera". I era tota de fusta, com si fos un llit amb tables, quatre pates i quatre mànecs i hi treginaven es mitjans, depenguent de sa quantitat que hi posaven només dos homes enmig o quatre homes un a cada banda. I ses beines des camp ja són coses més sabudes, sa falç i sa..., què més hi havia? Una altra eina que era també molt de tallar herba, però aquí ja no hi estic tan feta.
No passa res. Ja mos n'ha dita qualcuna, segur que mos servirà. I qualque dita o refrany que sapigueu?
Un que el repetesc moltes vegades:
Cavallet quan eres jove
que anaves de pentinat
i ara n'ets arribat
que de magre no pots córrer.
Molt bé. I així qualque creença o ritual festiu que tengueu? Per exemple, això que diuen que quan hi ha llamps obrin ses finestra perquè
passi..., o quan una dona està embarassada que sempre miren sa lluna, algo d'això, sabeu?
Contaven per llunes, deien que a es girant de sa lluna... Jo lo que sí sé d'això, ara que parles ara de llunes, és que sa meva padrina era molt trempada per tenyir, tenyir roba per donar-li sortida i canviar un poc d'això, i deia que a es girant de lluna, si ella tirava sa prenda dins sa caldera per tenyir, se podria, i era ben cert. I jo tenc una cosina que quan li dic: "Deus haver agafat es girant de lluna", no per tenyir, per una prenda o s'altra, me diu: "Jo no hi crec amb això". Dic, pues, mira, si tu no hi creus, jo com que ho he viscut sempre i m'ho han dit, a es girant de lluna unes prendes determinades posar-les en remull amb uns productes pot esser que llavonses sa tela faci així i ja l'hagis de tirar.
I ja està, moltes gràcies.
Inca