Tresor de la Memòria (Banyalbufar 2019)

Na Catalina Ferragut Oliver, de Banyalbufar.

Aquesta sí que la me contava es meu padrí d'Artà, que deien:

Es rellotges de pagès

duen molta picardia,

a la una no és migdia

i a les dues són les tres.

Llavonses, me'n contava una altra que, quan anàvem a passejar pes camp que me deia:

L'església és un sementer,

que és petit i treu bons comptes,

mentre que hi hagi gent tontes

es capellans viuen bé.

Aquesta era un poc així, ja saps, un poc revolucionària.

Per dir insultar un nin, que era un poc ase, li deien: "Ets un arriot!" Después, fatxenda, a Calvià, que jo hi anava molt, per un nin que també sortia un poc així, li deien: "Fatxenda!". Ets un fatxenda, ets curt de gambals, ets més curt que una mànega de guardapits.

Allà on hi ha galls, que no hi cantin gallines.

Això ho deien es cunyats a ses nores, en pla d'home. Que aquí on hi hagués un home, que no hi cantassin gallines. De machista pur.

Va més just que sa pell des nas.

Era quan anava buit de doblers.

Va més encès que un misto.

Quan el feien enfadar, veien qualcú enfadat i deien: "Uh, aquest! Va més encès que un misto."

Después, això de tallar-me es cabells quan es quart creixent, si els talles, es quart creixent, diuen que creixen més. I, si els talles per lluna nova, és estupendo tot, se surten es cabells nous i ses ungles bé.

I antes no mos deixaven de prendre aspirines i, quan tenies mal de cap, ma mare me tallava tallades de patata i els posava aquí, a on tu li deies que te feia mal. I t'enviaven a jeure un poc, a les fosques. I sa padrina també tenia sembrat a dins, vivíem a Palma, jo estava amb sa padrina i tenia sembrat això, que ara és dolent: Opio. Unes plantes i estava ple i, si li dèiem que tenia mal de queixal, se n'anaven en es jardí, arrabassava quatre pilotes d'aquelles i els me... mos posava sense que mos ne teméssem a davall es coixí i deien de que fugia es mal. Jo no ho sé, no me'n record.

Jo me'n record que passava dos pics per setmana es carreter, es bassurer que duia un carro i recollia es fems per ses cases que no teníem quasi fems, antes a Palma, perquè sa meva padrina, quan menjàvem pollo o que hi havia ossos, feia forats a dins es jardí i enterrava es ossos, o sigui, que no teníem mai fems o es papà els s'enduia, pegava foc a un hortet i passava un home, de Son Canals, jo vivia devora sa carretera d'Inca i s'enduia es restos, tots es restos, però pocs, poquíssimes coses i ho escampava i feia estiércol pes animals, per ses vaques. Jo teníem un hort a devora ca nostra i es horabaixes passàvem gust d'anar a veure ses vaques i tot això. I això estaves a dins es centro de Palma. I es meu padrí era d'una finca que li deien can Toi a Palma, hi havia possessions encara i jo per llei som de can Toi, si mirau en es arxius, som d'un hort d'aquests amb vaques i tot això. I en es meu padrí l'enviaven amb dues cabres, una blanca i una marrón o una blanca i una negra. Pes carrer des Sindicat i pes carrers den Colon i sortien ses dones amb una... es perolet o algo i li fèiem munyir sa cabra, sa llet en directe davant i li deien: "Jo la vull de sa cabra blanca, jo la vull de sa tarada amb taques" i es meu padrí allà era un al·lotet de devers vint anys i feia aquestes feines i munyia sa cabra a davant es clients. Se n'anaven de Son Canals, havien d'obrir ses muralles de ses portes de Sant Antoni i ses portes de Sant Antoni se tancaven devers les onze i ell, com que estava fora de ses murades, un dia un germà seu se va posar malalt i el varen enviar a Ciutat i després a s'hora de sortir, no va poder sortir i es seu germà estava grave i a força de botar i uns desastres. Hi havia una ordre allà molt... lo que després se tomaren ses muralles.

Lo que no hagis fet de jove, no ho contis fer-ho de vell.

Això és que es joves heu de fer ses coses de joves.

És més curt que fer retxes a dins la mar.

Escriure, perquè la mar el s'enduu.

Jo vaig quedar embambada, no ho havia vist mai en això.

Gerros, anàvem a Pòrtol a comprar ses olles...