Na Benvinguda Parera Sureda (1931) i na Margalida Fullana Sagrera (1932) són de Manacor de tota la vida i han viscut els canvis de la societat mallorquina des d'abans de la Guerra Civil Espanyola. Han conviscut amb el poble de les possessions, de les feines a fora vila, de les cantades als sòtils mentre paraven faves i dels missatges i els amitgers. Tenen molt per cantar i molt per contar, ens canten cançons antigues dels salers o de batre, així com les vivències que recorden d'aquella època, és a dir, de quasi gairebé el centenar de la seva vida.
Sempre vàrem cantar amb sa feina que fèiem, si era batre, batre, si era segar, segar.
Cada feina de fora vila té una tonada, sa tonada, vull dir comences sa temporada, perquè a fora vila es pagesos se canviaven, és que s'havien de canviar, per la Mare de Déu es qui entraven que no havien collit s'anyada, entraven a la Mare de Déu primera, que és en es juliol,
A s'agost.
Sí, la Mare de Déu del Carme, sí, tens raó, i si havies de collir s'anyada, com que hi havia ses ametlles, hi havia ses figues, hi havis ses garroves i es batre i tot es gra i entràvem pes setembre i en es setembre començaven es gra per fer sa pastura en es animals i cantaven sa cançó des llaurar, llavors venia es segar, llavors venia es batre, llavors venia es collir figues, collir ametlles, collir olives, perquè ses olives.
Estic damunt un cimal
des més alt de s'olivera
fer pregàries amor meva
que si caic no em faci mal.
Això és per collir olives, ses figueres diu:
Molt m'agrada una figuera
carregada de figons
tots els homes petitons
tenen s'amor vertadera.
Sa nostra figuerolera
ha caiguda d'un cimal
i diu que no s'ha fet mal
perquè no se'n riguin d'ella.
Bé, cada tonada, cada feina des camp tenia una tonada.
Amitger
Manacor
Manacor
Pagès/esa | Mestressa de casa | Personal de neteja
Manacor
Manacor