Cantaires (Manacor 2024)

De pets n'hem de fer qualcun

perquè és un espai del cos

dues pessetes te pos

que amb sa mà no n'agafes un.

Perquè no se veu, deu ser s'endevinalla se deu dir això, com que un pet és un aire, no n'heu vist encendre cap mai?

Ses ferrines n'encenien a ses matances.

M'enrecorda.

Amb es llum d'oli, li va quedar es ble...

Aferrat en es cul.

Enmig de ses anques. i n'Andreu de s'hort d'en Calbin sí que ho contava espantós.

Na Cul d'Ordi sempre ho feien en això, perquè deia espera, espera, ara ,me surt, ara me surt, i ell estava amb s'espelma baix de amb una flamerada blava. No, en fèiem moltes! És que sa vida de llavors saps que era de distinta.

A ses matances fèiem jocs, fèiem es borinor, es sabater, es cavall blanc, sa porcelleta i jo què sé fèiem molts de jocs, es borino...

Sa porcelleta la va vendre devers tres vegades i llavors. És molt bo aquest xiste, a dins sa nostra cotxeria jo ho tenc gravat en això. Se'n va en es jutge i li diu que li han robat sa porcella i es jutge li diu: "Però que sabeu qui és, teniu sospites?" Diu: "no, no en tenc cap sospita", i hi anava un altre home i li diu: "Teniu cap porcelleta?" Diu "sí, en tenc una" i tornava vendre sa porcella, i llavors tornaven cercar sa porcella i ell l'havia venuda, però no deia a qui, per tres vegades, i quan hi va tornar es jutge li diu: "és que tenc molts de doblers", li diu l'amo, "jo tenc molts de doblers, què me pot passar amb tants de doblers?", claro, havia venut sa porcella dues vegades o tres vegades. I es jutge diu: "heu de saber d'on heu fet els doblers o sinó també vos posaran una multa". I amb això i llavors surt es jutge permí surt es jutge i l'encalça, ara no me'n cap d'enrecordar com acaba, I diu: "així te valdrà per avís, per vendre ses coses tres vegades". Diu: "tu és per això que tens tants de doblers". I li dona una pallissa i acaba es xiste aquest que es jutge encalça l'amo i duu sa porcella arrossegant encara dins un sac, què te crues tu? I els amos que l'havien comprada també l'encalçaven, li deien "no, no, és que li heu de pegar, perquè la m'ha venuda dues vegades".

Això era es ball de matances. Això cada plena de gent enmig del rotlo.

Es joc de sa porcelleta, se deia es joc de sa porcelleta i es cavall blanc era un home que se posava, es molinete, es cavall blanc duia un cap de cavall i sortia i pegava bots, però això era com una fressa, però es molinete se posaven a damunt una taula així acotat i el tapaven mantes i mantes a damunt i l'amo feia "molinete, parteix", perquè el volia vendre i hi anava es comprador, "molinete, parteix" i aquell molí tup, tup, tup sortia farina i tenia farina dins un, no la feia sa farina, la tenia dins un plat, i la treia aquell que la volia vendre treia "heu veis quin farina més blanca", és que és molt bo, és molt bo, i ell ven no sé per quants de doblers i aquell llavonses se posa "molinete, parteix" i molinete partia, però llavors li deia "párate, molinete", i no s'aturava i ell començava a llevar mantes i a llevar mantes perquè es molí no s'aturava i quan acabava de llevar mantes era un home amb calçons blancs o una cosa així i sortia com una bala per anar-se'n. Això era un altre joc de matances.

A ca nostra en Sebastià Boter Nicolau.

I a Son Josep en Pep de Son Josep.

Va venir i varen fer aquest es molinete i va arribar tu, quan se va aixecar que ell era es molí amb es calçons xapats a darrere i no se va donar compte ell.. no, Tianet i te veuen els blancs i en Tianet no se donava compte i així com estava agotzonat així i tantes mantes li posaven i va arribar que duia una suada i quan se va aixecar se va descosir els seus calçons enmig de les anques a l'afegit i quan va davallar va ser es xou, aquest any bono.

Això no ho vaig veure, però en Joan de Son Josep, al cel sia, ho feia molt bé.

I es sabater també.

I llavors sortia i sa gent mirava i ell sortia en calçons blancs. S'havia llevat sa jaqueta, aquell per aturar-lo i es molí no s'atura de picar i fins que el deixava en calçons blancs.

S'encalentia massa es molí.

Eren coses que tu dius quines beneitures, però saps que rèiem amb això.

Ara mos pareixen beneitures però llavors mos esclatàvem, de riure mirant això perquè feien de tot aquells dos, l'amo des molí voltava es molí perquè se sortia li sortia des puesto i aquell molí que no s'aturava de picar i picar.

Era graciós és vera.

I es sabater s'asseia en terra, es mestre enmig i un mosset a cada part i els feia així a cada part, les pegava i no veus que no tens es fil encerolat i no faràs bé ses sabates i es costat li havia de pegar, quan es mestre els pegava es mosso havia de pegar es mestre i cada instant en Sebastià Past era molt bo per fer-lo. Quan penses en aquestes coses te0n venen un caramull per contar.

Coses passades. Ara vos pareixen cuentos de dona vella, com diuen, però són coses que passàvem molt de gust.

Beneitures, però llavors no eren beneitures. Una festa per noltros, sí i per tots es qui érem.

I sa campana, sa campana també s'asseien un girat cap allà i s'altre cap aquí i és que se n'anava així s'altre li havia de pegar s'anca i quan se tornava així aquella una bufada i sortia.

Quan un venia cap aquí s'altre venia de cap allà.

I es molinete se posaven enmig es que estava enmig tenia sa mà, es borino, i aquell feia "uhhhh" i aquell pam i li havia de tomar es capell, no li havai de pegar a ell i es borino "buuuuu" i alomillor durava un quart per topar-se. Si es qui estava enmig ho sabia fer, no li tomaven en es capell, perquè quan ell feia fet així que aquells li peguen ell s'acotava i se girava cap a s'altre o s'aixecava ben dret i li pegaven en es coll.

Encara n'hi ha un de viu que ho sabia fer molt bé, en Sebastià Pujades ho sabia fer molt bé, però era un poc asquerós, perquè només ensumava, en general eren homes, i només ensumava es xap des calçons o darrere, ho feia asquerós, arribava a fer-ho asquerós però el sabia fer bé. Encara es viu aquest.

I el tio paper i no el m'encendràs en el tio paper, duien el paper penjar aquí darrere i el llum que l'encalçaven i aquell un pic feia així i s'altre feia així d'assà i es llums pensa tu si el daixonava i això era amb un llum de carburo o d'oli o una espelma.

I de vegades en lloc d'anar per envant es paper se feia per enrere i apagava es llum en lloc d'encendre-lo.

També si el sabia fer també era molt alegre es tio paper.

Ses dones no hi sortíeu?

Poques, no ser una com na Cul d'ordi, no en sortien.

No, jo es borino l'he fet.

Sí, jo també que l'he fet.

De vegades només sortir-ne dos que el saben fer, mem idò venga, jo amb en Joan de Pocafarina en gloria sia i en Tomeu Parrino l'he fet jo.

Sí, jo també l'he fet i es sabater també.

I aquell que filava amb es cabells també pegava cada daixona, ara això no m'enrecord que se deia. Fila, filaràs.

Sa balanguera.

No, era un així que estava així i se feia així en es cabells. Ara no me'n record.

Noltros també ballàvem sa balanguera, havíem de ser tres, i amb sa fua que mos donàvem mos feien seure per damunt es jove so per damunt ses al·lotes. També rèiem.

En es rotlo. Sí, era distinta sa balanguera, sa balanguera entre tres i començàvem sa balanguera amb es rotlo a dins sa cotxeria nostra.

No ho sé jo a ball de matances jo l'he ballada moltes vegades.

Be, però entre tres, de rotlo començaren a dins sa nostra cotxeria, perquè érem molts i tots volien ballar i vàrem daixonar sa Rotja me va dir: "l'hem de fer així, l'hem de fer així amb un rotlo" i li férem i fas es vaivé i quan te topes amb sa que has partida has de donar una volta i llavors aquí s'embullen, perquè en lloc de donar sa volta sencera no l'acaben de donar i llavors van contrari dels altres. Això encara se balla en es balls.

La balanguera fila, fila,

la balanguera filarà

posau foc a la caldera

i la caldera bullirà.

Me n'anava no sé on

va encontrar no sé qui

i ell me va dir no sé què

i jo no sé què li vaig dir.

Venia de Son Ramon

de tallar sa romeguera

i vaig perdre sa somera

mals d'altres rialles són.

La balanguera fila, fila,

la balanguera filarà

posau foc a la caldera

i la caldera bullirà.

La caldera té un fil

sense foc la fa bullir,

la balanguera fila, fila,

la balanguera filarà.