Tresor de la Memòria (Llubí 2017)

Bàrbara Torrens Planes.

Vàreu néixer aquí, a Llubí?

Sí.

Quina edat teniu?

81.

Quina relació teniu amb Llubí?

M'apunt a totes ses coses que puc. Relacions lo que en fassa. Sí, que sí, tenc molta relació. Si fan història, a història m'apunt i gimnàsia, lo que siga.

Quins treballs sol fer vostè o aficions, quines aficions teniu?

Ara. Llegir, un poc, mirar sa televisió. Ara, d'ençà que estic jubilada, perquè antes feia feina.

Vàreu comentar d'un tio vostre...

Sí, sí, no els he duites a ses gloses. N'hi ha cent i pico.

Però si mos ho voleu contar.

Sí, és un tio que se va morir a noranta i pico d'anys i va escriure cançons. Són com a gloses. Devers cent i pico i, llavors, en es nebots mos ne va donar una per hom. Un d'això per hom.

I en sabeu qualcuna de memòria?

No, perquè no els he mirades. Te'n vaig dir per mi. Sí.

I gloses o tonades en sabeu? Qualque rondalla o llegenda?

En aquests moments, no. Estic com a bloquejada.

Quan éreu petita, hi havia rondalles que vos contessin.

Sa d'en Tià de sa Real me'n recorda.

I quina més, quina rondalla més li sona que li contessin?

Això era un llibre que tenia d'en Tià de sa Real, que li deien.

També va dir s'altre dia es de L'amor de les tres taronges.

Ah, es cuentos, sí. L'amor de les tres taronges, N'Espardenyeta.

I se'n recorda d'algun conte?

No, trossets no te diria que no me'n recordàs.

I paraules antigues que abans es diguessin i ara no se diuen?

Xicra.

Què és un xicra?

Una xicra és una tassa. Llavonses, un temps en es vàter li deien s'escusat.

I a ses habitacions me vàreu dir que li deien estudis.

Estudis, sí, a ses habitacions també li deien s'estudi.

I endevinalles que sapigueu?

En sabia, però en aquest moment no... I en compr un pam, en tir...
En compr un pam,
en menj un pam
i en tir un pam.

Aquest és un plàtano.

I qualque dita o refrany? Per exemple, quan comença a fer bon temps... Alguna dita d'aquestes que se diuen en es poble, per Sant

Antoni.

No me'n ve cap.

I creences o coses que abans fèieu i ara no? Per exemple, per ses Verges anar a cantar a ses fadrines.

Per les Verges anàvem a cantar, sí, i per ses matances també sortíem amb ses castanyetes i es davantal posat i anàvem a cantar pes carrer. Ara, ha fuit tot.

I què més?

Llavors, es vespre fèiem sopar i jugàvem en el "tio paper", que posàvem un paper i l'encalçàvem.

Què és això? Com funciona aquest joc?

Se posa un paper fermat aquí darrere i un amb un metxero o amb una candela l'encalça.
El tio paper no m'encendràs en el tio pedaç.

Això també ho fèiem per ses matances.

I quins oficis heu fet? De què heu fet feina?

Brodava a ca nostra, però després se va posar rigorós això des seguros i tot això i vaig anar a sa cooperativa de Llubí. Hi vaig anar quinze o setze anys.

S'altre dia mos varen explicar que també per ses matances no sé què feien amb ses olles.

Trencaven olles.

Com era això?

Això t'ho hauria de dir s'altra amiga. Penjaven olles. A trencar olles.
[...]

I també me vàreu contar que per Tots Sants anàveu a sembrar faves.

Sí, es dilluns de Tots Sants tothom se n'anava a sembrar faves. Com que eren dues i s'altra contestava. Ja s'ha acabat?

Vos en recordau de si aquí, a Llubí, hi havia oficis que han anat desapareixent. Què feia sa gent abans?

Antònia, què feien? Jo no me'n record.

Bueno, hi havia es ferrers, que ferraven moltes bísties.

Això, sí. Es ferrers, hi havia, i molts de fusters. I ara només n'hi ha dos o tres. I ferrers que n'hi ha, un o dos. Ha fuit tot molt.

I encara hi ha gent que fa feina en es camp com abans?

No. Que jo sàpiga, no. I un temps sa gent anava a collir olives a sa muntanya. Tampoc jo no hi vaig anar mai. Vaig plorar molt per anar-hi, perquè deien que feien festes i feien... però no hi vaig arribar a anar.

I allò que mos contàveu un dia que pujaven no sé quin dia a l'any a s'ermita, què s'hi fa allà? Quan és que hi pugen?

Per Divendres Sant. Es Divendres Sant en processó amb el Bon Jesús anam a s'ermita, feim tots es sermons, que dèiem. Llavonses, es dia de sa festa de s'ermita, tothom hi va a dinar i fan paelles i quasi tot Llubí hi va. Moltíssima de gent, sí.

A què jugàveu de petita?

A bolles o a agulles i mos entreteníem amb això. I anàvem molt amb ses nines a sa costa. Hi ha un puesto que és tot alzinar i sempre anàvem a jugar per allà darrere.

I amb ses agulles a què jugàveu?

A agulles de cap. Agulles de cap són unes agulles que tenen es cap negre, posàvem ses agulles i tiràvem i, en vers de tenir bolles, guanyàvem

ses agulles. A, Antònia, te'n recordes?

Sí.

Llavors a les xangues també jugàvem.

I com se juga a això?

Fan un quadro i hi ha... què són, quatre...

Sis quadros i amb sos ulls clucs botàvem i dèiem "piso". No podíem trepitjar sa retxa. Dèiem "piso". Si pitjàvem, perdíem.

Jo no l'hi tenim, no ho varen posar en això, no en xerràrem.

I quines cançons empleàveu per jugar? Per exemple, si jugàveu a "rotlo", hi havia qualque cançó que se cantava?

Sí.

Rotlo, rotlo, Sant Miquel.

I quedàvem assegudes en terra. Sí, jugàvem a moltes coses.

I abans que mos ha dit que se'n recordava d'algunes rondalles com L'amor de les tres taronges, N'Espardenyeta...

mos pot contar un trosset d'alguna de ses rondalles. Què era lo que passava a N'Espardanyeta?

N'Espardenyeta. Per mi eren dues germanes i n'hi havia una que se posava gelosa de s'altra i sé que li va ensabonar s'escala perquè caigués i davallava s'escala i va caure i se va fer mal. No me'n record de res més.

I de L'amor de les tres taronges?

No, no me'n recorda. Tu te'n recordes, Antònia?

No.

I de La flor romanial?

Sí, que eren tres germans i varen dir que es qui trobaria sa flor romanial, per mi s'herència seria seva o no sé què. I es gran varen matar es petit i només en va quedar un i allà hi va sortir una canya i en varen fer un flabiol. I quan tocava es flabiol deia:

Em toques germanet,
germà em toques
i no em fas mal.
M'enterraren dins l'arena
amb la flor romanial.