Aire

Vaig néixer l'any 16, dia 10, no, dia 21 d'octubre.

Dia 21 d'octubre de l'any 1916.

Això mateix.

I es vostre nom complet?

Antònia Valens Roig.

I on vàreu néixer aquí mateix a Felanitx?

En es Torrent mateix, però després mon pare i ma mare se'n varen anar de possessions i varen llogar es Torrent que era seu, una finqueta petitona, però vaig néixer allà jo.

I on estava es Torrent?

A Son Prohens, a prop de sa font hi ha un carreró i aquest carreró mos duu en es Torrent. I així, allà és es Torrent. Saps Son Llaneres? Estan junts amb sos de Son Llaneres, inclús teníem un trosset que hi havia dos o tres pinets que vàrem haver de pagar cada any me'n record, que ma mare mos donava es doblers i anàvem a ca don Teodoro Suau a pagar, cada any pagàvem un tant per aquell trosset que teníem afegit amb lo nostre i era un trosset a suaxí. Hi havia sa carretera.

I a què se dedicaven es vostres pares? Eren pagesos?

Sí, a la pagesia, pagesos. Mon pare tenia guarda d'ovelles en es Torrent va canviar, perquè varen anar de possessions, varen estar a Banyeres a Porreres. Va tenir set al·lots porrerencs.

Quants de germans éreu?

Noltros vàrem ser nou, però se va morir una, quan jo vaig néixer, a denou anys. Hi va haver tres o quatre casos o cinc d'escarlatina i aquesta al·lota que tenia denou anys que era la que me confortava, perquè ja feia totes ses feinetes i això i amb tres dies va estar llesta. Hi va haver tres casos a dins Felanitx d'escarlatina.

I quina edat quan es vostre pare se va mudar a Porreres?

Tenia devers tres anys o quatre.

I hi vàreu anar tots supòs amb ell?

Jo vaig néixer en es Torrent, perquè després de venir de Porreres vàrem estar a Son Suau, que està afegit amb so poble, sortint des poble de Felanitx ve Son Suau i mon pare hi faltava i mos hi varen convidar per estar-hi i hi vàrem estar dos o tres anys o quatre i llavors mos ne vàrem anar en es Torrent i jo ja tenia, quan mos ne vàrem anar em es torrent, tres anys, però hi vaig néixer en es Torrent, però després se'n varen anar a sa possessió o no sé què va passar, jo vaig néixer en es Torrent l'any 16 dia 21 d'octubre faig els anys.

I després va començar en aquesta possessió a Porreres es vostre pare?

Ja varen deixar a Porreres, ja hi varen néixer set a Porreres, me deien. A una possessió de Banyeres que és molt a prop de Porreres, està just darrere es cementeri pens.

Això va ser abans de venir aquí?

Sí. Jo d'antes no sé res, mon pare sé que era es mateix senyor que tenien a Montuïri a Son Castanyer i era es mateix senyor i el varen posar a Banyeres que era arran de Porreres, just darrere.

I com recordau es vostres pares? Com eren ells?

Mon pare era un home que no sé com te tenc a dir que era, en Tomeu t'ho explicaria millor, mon pare va anar a repàs i me deia: "Si m'haguessin donat estudis, hagués pogut aprendre una carrera" i anava a repàs a darrera i a Son Comelles que era de Montuïri, diu "crec que hauria pogut aprendre una carrera". Estava a una edat que li anaven bé es estudis i sabia bastant mon pare, quasi quasi pot dir que en es poble des Torrent va venir tota s'al·lotera a repàs es vespres i sé que jo ja tenia es meus anys i ja li ajudava a fer llegir es al·lots, ja devia tenir devers sis anys, cinc o sis anys o set pentura, però li ajudava, feia llegir a un i ell arreglava es altres i li vaig ajudar bastant.

I sa vostra mare?

Ma mare era una dona pagesa, però que sabia fer totes ses coses i era un caràcter que amb una ullada així ja sabíem que havíem de fer, perquè no... alerta mosques! Era molt severa sa padrina, bé, amb voltros ja no ho va ser, vos va estimar molt sempre, perquè estàvem allunyet i cada dia venia a guardar es petits. Era una dona que ho sabia fer tot, no sé si és perquè era ma mare. Era una dona que sabia fer pastes, anava a fer-ne a un parell de cases des barrio. "Madona, vendreu a fer-me ses coques bambes?" i anava a fer-los sa pasta per fer ses coques bambes. D'això me'n recorda.

I com era sa vida quan éreu petiteta?

A es tres anys ja vaig anar a escoleta, perquè estàvem a Son Suau.

[...]

A tres anys ja sa meva germana me guanyava de tres anys, jo en tenia tres, ella en devia tenir sis i ella ja ses primeres vegades me varen acompanyar es més grans, però llavors me'n anava amb sa germana a escoleta a tres anys perquè estàvem a Son Suau, estàvem veïnats des poble, arran, hi havia una tira de molins, passàvem per baix, me'n record encara.

I amb lo que teníeu a sa finca donava per més o manco viure?

Sí, però molt aviat, com que tenien, resultava que mon pare havia llogat sa seva finca a uns i llavors va haver d'esperar que també se n'anassin per estar-hi i noltros vàrem quedar a Son Suau i llavors vàrem anar en es Torrent.

I es padrí tenia ovelles.

Tenia ovelles i en s'estiu tocava sa daixoneta i sabíem ara mon pare és allà amb ses ovelles,

Tocava es flabiol o ses xeremies?

No, què se diu?

Sa flauta.

En Tomeu la toca, encara la té. Tocava molt bé, tenia molt de sentit mon pare, cantava molt bé, perquè deien que feien un mes de Maria que mig poble de Son Prohens anaven en es mes de Maria i mon pare duia sa batuta i sa germana i ell sa gent venia a fer es mes de Maria i cantaven i feien lo seu, se divertien bé, i llavors acabava amb un ball, perquè mon pare era molt tocador de guitarra i ran-ran-ran tothom ballava en es mes de Maria i molt que se divertien i venia molta de gent. Una dona antiga me deia: "Eren devers cinquanta pes mes de Maria sempre dins sa casa", era grandet es Torrent a dins sa casa era gran es puesto i tenien un mes de Maria amb escala i la Puríssima a damunt i una escalonada de flors. Buf! Ho feien molt solemne.

I fèieu formatge?

Sí, ma mare tenia una salera, era un quarto que tot era pes formatge, teníem unes peces així i ma mare de tant en tant me'n record que fregava no sé amb què, ma mare tenia es seu truco i les daixonava i les tornava a posar, de tant en tant les cuidava i tot l'any teníem formatge. No sé si en venien o no, no ho sé, perquè jo no sé tant es final d'això, però teníem una salera aposta pes formatge, per lo tant feia brossat i feia formatge i de tot.

I de matances en fèieu?

Sí, dues cada any. Sí, perquè es al·lots ja varen tornar grans, se varen casar i estaven a Palma. Es meu germà major va fer enginyeria i de s'enginyeria va sortir xofer i ja se va posar a Can Ribes de xofer i s'altre que va venir va fer quasi quasi lo mateix, no sé si va fer es servici a enginyeria, no ho sé en Joan, el tio Joan a on va fer es servici? A Palma, però no va fer enginyeria, però era xofer també. Tots dos varen quedar a Palma, si és que ja només vaig estar amb sos tres germans petits, es altres quasi quasi, quan va venir es germà major, que va venir vestit d'enginyeria, me va fer por, vaig córrer i vaig fugir per amagar-me, perquè me va fer por.

No el coneixíeu?

Jo tenia tres anys segur o una cosa així.

I com era es poble, quan éreu petita?

Es poble de Felanitx? Jo no el coneixia molt perquè... saps què vaig fer? Vaig partir amb ses nines de cap en es carrer de Ses Eres, ja devia ser que ja intuïa que havia d'estar aquí i noltros estàvem en es molí d'en Molendrí.

A s'entrada que ve des port i de Manacor.

Vivíeu en aquella zona?

Però va viure a Son Prohens molts d'anys.

Sí, jo tota sola que venia, vaig anar a escola fins a tretze anys simateix.

Simateix són molts d'anys.

Però mon pare s'hi va morir en es tretze anys.

I què va ser?

Va ser que es metge li va dir que això era un microbi de ca i va tenir un tumor damunt es fetge i el varen operar i se pensaven que bueno que no era res, però es metge va topar es meu germà pes Born i li va dir: "Escolta, ton pare, va anar molt bé s'operació i tot, però tenia unes arrels, per lo tant, no prengueu massa..." i des cap de tres anys se va morir, ja era major, tenia seixanta-tres anys se va morir mon pare i jo en tenia tretze quan se va morir.

Vos va tenir quan tenia 50 anys.

Sí, ma mare en tenia quaranta-dos, quan me va tenir a jo, era de ses dones majors.

I llavors vos vàreu mudar a Felanitx?

Sí, a Felanitx, llavors quan mon pare se va morir es meu germà Jaume, que era es tercer de la casa, va agafar es ormejos de foravila i noltros lo que podíem li ajudàvem un poc, perquè ja teníem, ja tenia tretze anys, quan mon pare se va morir, i sa germana ja en devia tenir quinze i anàvem un poc darrera en Jaume si hi havia qualque feineta de foravila que se pogués fer, me'n record que anàvem a plegar espigues, i coses d'aqueixes i ajudàvem. Va fer tabac en Jaume, teníem un trosset més a munt des Torrent, fa com a muntanyeta es pujol, allà hi havia un terreno molt bo i me'n record que llavors assecàvem es tabac i vàrem fer manats i llavors posàvem uns ganxets i les dúiem a una casa que li deien ara no me'n record, però mos deixaven una casa buida que no hi estava ningú i es meu germà va posar fil i posàvem uns ganxets i les assecàvem i llavors les encaixàvem i era emprendedor es meu germà, en Jaume de ben prest ja va ser... molt guapo que era unes fulles així de grosses, encara me'n record que anàvem a collir ses fulles i llavors les componíem, fèiem manats, posàvem uns ganxets i les dúiem a estendre, les aixecàvem i es meu germà llavors fent caixes les enviava, era emprendedor perquè encara ara...

Hi havia molta gent que fes tabac per aquí?

No, jo no sé que hi hagués ningú més que fes tabac, mon pare feia unes tabacaretes per ella, teníem un aljub amb un corralet i feia unes tabaqueres així de grosses, i feia unes fulletes així, me'n record que el capolava i feia i ell ho fumava.

I vos ne deveu enrecordar de sa guerra?

Sí, tenia 19 anys.

I vos ne recordau de com va començar sa guerra?

Sí, me'n record de com va començar i com va acabar, vaig viure tot aquest temps, noltros mos vàrem casar l'any 43, després en Tòfol després d'acabar sa guerra encara havia d'anar a Inca i no sé on, qualque vegada se'n anava amb bicicleta.

Després de tres anys de guerra, quatre anys de servici.

Sí.

Es vostre home el varen posar de soldat o era militar?

No, feia de pagès, no tenien altre i son pare feia de pagès, perquè varen fer una obra aquí, perquè varen comprar aquesta casa, es meus padrins, i això era sa pallissa, varen fer una renovació i varen venir picapedrers i el se'n volien dur per fer de picapedrer, perquè en Tòfol sempre això de picapedrer li ha anat molt bé.

Començarem pes principi si voleu. Com vàreu conèixer en es vostre home?

Figura't que jo brodava a una casa en aquell carrer que se deia Son Morey, perquè si vostè no ha estat aquí mai no sap es carrer, i jo brodava en aquesta casa, vaig brodar molts d'anys antes de casar-me i sa madona havia de menester calç i aquí en venien i jo no sabia on era i aquell jove venia que havia foradat sa bicicleta i duia sa bicicleta en sa mà i li vaig dir: "No me diries a on és Can Tibús?" diu, "sí, és aquí mateix" i aquell vespre jo ja no vaig dormir, me deia després i va pensar que noltros anàvem molt per s'Acció Catòlica i ell també i d'aquí li va venir, que si mateix sa tia Maria li havia dit que li agradava per ell. I era una cosina seva que no tenia res pus, estaven a prop d'aquí i li va anomenar a jo, bé, n'hi va anomenar un parell i ja va estar. Es diumenge de davant, quan mos passejàvem pes carrer Major d'aquí i d'allà, se va presentar sense més ni pus ton pare així com era ell. Jo vaig haver de trencar davant, perquè tot d'una no li sortia, no era molt xerrador i era molt intel·ligent, però. Tot això va passar així, va venir darrere i s'altre diumenge que mos passejàvem ja va tornar i jo simateix vaig dir "uep, això anirà de bo" i res mos vàrem formalitzar.

Quants d'anys teníeu quan vos vàreu conèixer?

Tenia 27 ja en tenia, amb sa guerrra i tot no va venir bé tenia 27 anys i ell me guanyava de quinze dies per lo tant eren molt iguals.

I ell va estar en es front durant sa guerra?

Sí, se'n va haver d'anar.

I on va estar?

Perquè de vegades deien d'excursions jo hi vaig estar allà i per tot va trescar, perquè moltes vegades dèiem ara fan una excursió a tal banda jo hi vaig estar.

A Saragossa a l'Ebro.

Per tot, varen recórrer bastant ells. Era soldat. A sa cuina estava molt, que menjaven bé quan el hi era, llavors n'hi va haver un altre que era un ringo-rango i no menjaven com que ell era menjador.

I com varen ser es anys de sa guerra per aquí per Felanitx?

Res, quasi quasi tot marxava pareixia però moltes coses anava enrere, es aus no valien quasi res, perquè no podien exportar i moltes cosetes. Es brodats se varen aturar i jo hi havia una senyora de Can Falcó, don Pep Falcó va ser militar i estava per aquesta part, un fill seu, tenia cinc fills i tots varen ser militars, es major, don Pedro, va ser tinent de Guàrdia Civil i don Joan va estar retirat de sa llei de n'Azaña i un altre fil que també era tinent i llavors en va tenir un altre n'Enrique, que li varen fer un forat a sa cuixa, era coix, no te'n recordes de n'Enrique? Va ser coix tota sa vida ja. Era en es tir ell i també era, no sé què era coronel va arribar ser, era es petit. En Joan Falcó, en Pep, es major se va morir, quan varen entrar es russos a Manacor, no sé si això ho recordau. Varen entrar es russos a Manacor i varen espenyar coses a l'església. No te'n recordes aquella doneta que deia "se'n varen dur, varen espenyar la Mare de Déu de Fàtima", deia, ho deia malament però vaja, d'això me'n recorda i es major el varen matar es russos, no n'hi va haver gaire de morts, però el varen matar perquè era molt decidit, lo que no era tan estudiador com es altres i era es major i se va casar i va tenir un fill que és en Pep Falcó d'ara, que ara és viu. Vaig viure amb sa mare s'any de sa guerra, perquè ma mare estàvem noltros dues a la vila i es meu germà se va casar, va quedar en es TorRent i noltros dues vàrem anar a estar en es poble.

I vivíeu amb aquesta senyora?

Li vàreu fer companyia, perquè no podíeu brodar.

No mos enviaven res de Barcelona, mos enviaven rauletes de Barcelona de merceries, mos enviaven molta de feina i se va aturar i jo tampoc no vaig tenir feina i vaig estar un any amb aquesta senyora i ma mare estàvem a devora i venia molt a estar amb noltros.

Vàreu fer de brodadora molts d'anys?

Permí hi vaig fer vint anys a ca ses Garaus.

I llavors quan vàreu fugir de ca ses Garaus?

Quan vaig fugir de ca ses Garaus, me vaig casar i ja ho vaig fer a ca meva, perquè ja m'havia de deixar ca ses Garaus, ca ses Garaus estaven en aquest carrer d'aquí, però estava lluny de ca nostra, jo venia cada dia.

Però vàreu seguir brodant?

Aquí sí, si me duien ja se varen cuidar de tant en tant. Sí, jo sé que teníem aquell telers que passaven un gusté de ficar s'agulla dins roba, perquè hi posaven un bocí de roba i llavors sa roba que havien de brodar i aquell duia una curolla de ficar s'agulla en aquell bocí, teníem uns telers estirats.

És a dir, heu estat brodadora.

Sí, me duien novies que s'havien de casar, amigues me duien feina que fer i anava un poc a foravila també quan era s'hora. Començàvem per esporgar vinya i llavors segar i anar a plegar ses espigues i llavors tornava a agafar es tambor, quan no hi havia feina d'aquella altra, i qualcú venia i me duien coses per fer i ho brodava i almenos guanyava...

Ah sí, va morir un germà vostre?

Ah, en Tomeu, sí, però això ja havia acabat sa guerra.

Sí, però va ser degut a sa guerra que el varen tancar.

Es meu germà estava amb sos Teatins es dematins a Barcelona, perquè tenien joves d'aquí que anaven a estudiar i en Tomeu es dematins feia com a de cambrer i llavors es s'horabaixes anava a estudiar de lo seu, era cantador, molt bé cantava. Bé, res, a on érem?

Explicau, què va fer, què cantava?

Es meu germà quan va estallar es Moviment, no vàrem saber res pus perquè no hi havia comunicació, no hi havia res que se traslladàs i va ajudar a un padre a arraconar lo de l'església i llavors cremaven i feien animalades i mataven i què se jo què feien. Moltes animalades feien, antes de venir en Franco, no era tot en Franco, antes ja donaven pallisses a tot bitxo. I res i ell vivia a un hermano i en Tomeu li va ajudar a arraconar el Bon Jesús d'allà dedins, perquè si hi anassen no fessen animalades i hi havia una dona en es d'això i varen entrar per endur-se'n el padre i varen dir aquest també ho és, i era en Tomeu que feia un poc de cambrer es dematins i s'horabaixa estudiava i hi era i pots pensar també el se'n varen dur mig any amb un barco a la mar va estar i llavors mig any mes a Montjuic i no sé qui el va matar, però.

I llavors l'any 37 va debutar a una companyia.

L'any 37 ja havia acabat sa guerra.

No, antes.

Perquè el tio Joan hi va anar a Madrid, quan va debutar, va debutar de Rigoletto, cantava molt bé i res va estar amb barco.

Qui l'havia contractat?

Ah, una agrupació, una companyia d'Itàlia que cantaven es italians cantaven òpera, ja el varen contractar, però llavors què va passar.

I va cantar a Madrid?

Va anar a debutar a Madrid de Rigoletto.

En es Teatro Calderón.

Me pareix que sí, no ho sé, es teatro exacte no me'n record, sé que el tio Joan hi va anar, quan ell va debutar, i va debutar de Rigoletto, sé que sa música i ara la sentís sabria què era.

I com és que el varen matar?

No, no el varen matar, se va morir, perquè una bomba el va pillar i va quedar amb so cor que li creixia massa i va haver de venir a Felanitx i va estar un any i se va morir. Quan ja tenia tot amb ses mans, perquè ja hi ha es escrits en es diaris i tot, per mi encara ho teniu per allà dalt.

A s'història de sa música surt, que ha fet en Parets i altres, es seu nom, va ser curt perquè sa guerra el va trencar.

Sí, llavors varen tirar una bombes a Barcelona i el va pillar un poc i es cor li va tornar gros, va haver de venir, va estar un any amb noltros.

I com es deia es vostre germà?

Tomeu Valens Roig. No, hi ha un llibre en Ramon ho va posar damunt es llibre. Aquí va venir va estar un any i se va morir.

I com varen ser es anys després de sa guerra, hi havia moltes privacions?

Després de sa guerra i jo com que me pareix que tot poc a poc perquè simateix en Franco o es temps d'en Franco varen donar unes llibretes i tothom les va tenir, no hi va haver pobres ni rics, tothom tenia sa seva llibreta per anar a comprar. Això no va estar gens mal fet, va estar molt ben fet per tots, no miraven si eren d'una classe, ni si eren de s'altre, tothom no va tenir sa llibreta. Voltros no hi vàreu anar amb llibreta a comprar?

Sí.

Veus, ja tenies devers set o vuit anys i ja anaven amb sa llibreteta a comprar, però tothom, no hi havia pobres ni rics.

I m'han dit que també anàveu a ajudar a matances pot ser?

Llavors després mon pare ja va ser mort teníem una tia que li deien sa tia Soberana que era tia de sa tia Antònia, i va dir "si veniu a la vila, podies venir a sa matança, feis matança i feim es tres o quatre mesos d'hivern, començam un poc antes de Nadal fins devers es març, pots venir".

Quina empresa era?

Cas Catalans, però li deien un nom, don Ernesto, dues o tres, allà noltros anàvem aquí en aquesta avinguda d'aquí, aquí on encara ara en fan. Encara ara un fill d'un fill, un net me pareix que és que ho duu.

A mi m'han contat que hi havia un espectacle que era de veure que era quan baixaven es porcs des tren.
Es tren era a prop, sí, a devora es tren era.

I amollaven es porcs?

Sí, tenien com una finca o no sé què tenien, jo això no ho sé perquè això ho feien els homes i mataven i noltros ja mos ho duien tot. Jo sé que desnossava costelles i fermar botifarrons, perquè jo era jove, devia tenir quinze anys, llavors encara eren ninotes a quinze o setze anys.

I quanta gent hi fèieu feina a sa matança?

Hi anàvem dos mesos o tres.

No, quants n'hi havia, quantes dones hi havia.

Devers quaranta a ca n'Ernesto, veus, Ernesto nomia es senyor, devers quaranta dones hi havia. Hi havia tota una filera com d'aquí en es carrer. Unes taules i totes aquelles dones feien tot aquell sementer.

I homes també hi havia.

Homes, sí, mataven i...

Quina feina fèieu voltros?

Noltros ses sobrassades les posaven un tiquet i les penjaven i les despenjàvem, les fregàvem i les tornàvem penjar, érem dues amb una canya les penjàvem i des despenjàvem i les fregàvem i les tornàvem penjar, això era sa nostra feina general de tot d'una. Llavors a poc a poc me varen posar a desnossar costelles i a fermar botifarrons, aquestes cosetes més senzilles i a fer net.

Quina edat teníeu quan hi anàveu?

Quinze i setze permí, hi vaig anar dos anys i es senyor, hi anava una dona d'aquí davant i li va dir "por qué no viene la Antonia?" i jo era trullosa i li feia gràcia en es senyor. Un dia posàvem polvos a ses cuixes des porcs, es jamons, posàvem polvos per quedar i justament, quan es senyor va entrar, sa veïnada una polseta a sa cara, "Antonia, Antonia".

I es moixos?

Llavors un dia vaig fer es monyeu, oh, ha entrat un moix i venga córrer aquell senyor, jo tornava fer miau, jo l'he sentit, i llavonses tothom se rebentaven de riure darrere.

Vol dir éreu trullosa?

Era bona, per anar de res no és que fes... si un altre anava un poc davant ja donava sa s'empenta.

I quan brodàveu o quan estàveu a sa matança cantàveu?

Sí, sí que cantàvem, perquè ja te dic tot d'una mos varen posar a ses llonganisses perquè plegaven floridura, i els havíem de fregar i les tornàvem penjar, però llavors poc a poc me varen posar en es botifarrons a fermar i a desnossar ses costelles, que les llevàvem sa carn. I hi vaig anar una partida d'anys, llavors anava a començar a aprendre de brodar, perquè ho fèiem més es dematins o quan no hi havia feina, perquè només era tres o quatre mesos, començàvem en es novembre diríem, desembre i gener i febrer, aquests quatre mesos, no en fèiem pus d'això, llavors anàvem a brodar a aprendre, llavors me vaig posar a anar aquí i hi vaig anar fins que me vaig casar.

I quan brodàveu què solíeu brodar?

Noviis, d'això de llençols i coixineres, lo general fèiem llençols, sempre teníem telers en marxa i tambors i de tot i brodàvem camises, ses camises es homes en aquell temps les duien senyats i brodàvem moltes camises d'homes, ses modistes mos duien ses camises i brodaven, feien de tot lo que mos duien.

I com funcionava, vos ho duien de Barcelona o vos ho duien d'aquí?

Mos enviaven feina de Barcelona, perquè com va estallar es Moviment va acabar de dur-mos feina, fèiem unes feinetes per un parell de cases de Barcelona i se va aturar i també se va aturar s'anar a brodar, perquè no hi havia feina.

I hi havia molta indústria per aquí per Felanitx.

Sí, fusters i ferrers i tot això hi havia en es meu temps.

I es vi.

I sa cooperativa la deveu haver vista oberta vós?

Ves, noltros hi dúiem, mon pare va ser des primers que s'hi varen apuntar, sí me'n record era un entusiasta des sindicat mon pare.

I com funcionava això de sa cooperativa?

Molt bé, tot d'una beníssim, però lo que passa poc a poc varen arribar, perquè en Tòfol meu hi va estar darrere noltros, llavors hi havia can Ramis que feien vins, hi havia particulars, però llavors s'hi varen apuntar també.

Perquè mon pare explicava perquè havia fracassat.

Ah, perquè va resultar que llavors aquest particulars que feien vi, Can Ramis i no sé quantes cases que feien vi, però fort, ho feien bo, i sa gent, perquè pagaven tot d'una i cobraven, es bons les duien en es particulars i sa daixona quedava... això va ser a lo darrer, tot d'una tothom en es sindicat, però llavors va arribar que ho varen fer així: ho duien en es particulars, cobraven tot d'una i ja estava i en es sindicat simateix havien d'esperar, havien de vendre es vi i llavors quan tenien es doblers des vi llavors pagaven.

I els hi duien es vi dolent.

I això es altres particulars cobraven tot duna, tot té sa seva dificultat.

Sí, però simateix Felanitx era un poble pròsper, venia molta gent..

N'hi havia molta de vinya a Felanitx, molta, i vàrem fer molt en es sindicat, anava beníssim, i va durar molts d'anys simateix es sindicat, jo ara no sé cert quants d'anys va durar.

De l'any 19 fins l'any 66 o això o setanta.

Sí, ja ho era des seixanta crec.

I pes Port vós hi anàveu molt?

Aqueixa aquí jo brodava son pare els havia fet una casa nova en es Port, jo no tenia ganes d'anar-hi perquè no coneixia es Port, "has de venir, estaràs una setmana i tenim puesto i pots venir" i aquesta setmana hi anava i brodàvem, però una de ses petites, en tenien dues o tres a la casa, sa petita, una amiga seva tenia uns botets i anàvem a prendre un banyo i llavors quan venien ja tornàvem brodar, no mos vàrem aturar de brodar maldament.

És a dir, que anàveu a pegar-vos un banyo i després seguíeu brodant?

Sí, anàvem a prendre un banyo però tot d'una llavors ja tornàvem brodar i me mantenien elles allà.

I després de casats hi anàveu en es Port? a sa casa? a can Fiol?

Ah, vàrem comprar una casa a mitges que era com a pis i hi anàvem cada any en es Port, hi estàvem un mes, un mes per hom, vàrem comprar entre dos i un mes hi anaven uns i un mes hi anàvem es altres. D'aqueixa manera anàvem en es Port.

I què ha canviat més es Port o Felanitx?

Es Port està ple i Felanitx està buit.

I això que està tan buit?

Perquè tots es carrers se queixen que no tenen veïnats, que tothom té tancat, ja no hi són, i es joves en es Port. Noltros som es primers, tenim dues netes i totes dues estan en es port. Una a Cala Murada i una en es Port.

I deguéreu veure arribar primer es primers turistes de bon de veres?

Turistes començaven a venir, quan noltros mos vàrem casar, començaven, perquè jo sé que anaven a Can Tàpera i aquelles al·lotes mos deien "que estau de bé que encara no han vengut tants d'estrangers". Els picava que venguessin tants d'estrangers tot d'una, no els agradava i ja veus com ha acabat, permí a Felanitx ja hi ha voltant voltant, ja hi ha cases d'estrangers.

I ja els hi molestava llavors?

Sí, no els agradava.

I com així?

Ah, perquè eren de Felanitx i a Felanitx estaven i ara no ha arribat, estam enrevoltats d'estrangers, jo crec que en tota Mallorca crec que hi ha estrangers.

Abans heu dit que anàveu a Acció Catòlica.

Sí, Acció Catòlica noltros vàrem ser entusiastes, es meu home també, allà som noltros dos es dia que feia cinquanta anys que érem casats aqueixa foto.

I què fèieu a acció catòlica? Com funcionava?

Mos donaven conferències, llavors hi havia es regent, però venia don Joan, en Toni Nebot va ser aguantar molt homes i dones i fèiem conferències, dinàvem i mos divertíem. Ton pare va ser es vicepresident de s'Acció Catòlica i amb sos exploradors cada diumenge se n'anaven i es Nebot hi anava més tard quan havia dit sa missa i no sé amb qui amb en Biel Llagosta o...

I anaven d'excursió?

Sí, quasi cada diumenge anaven d'excursió.

Què eren es exploradors?

Explorador que anaven per aquí i per allà i eren molts. Hi havia es Nebot que va dur molt d'entusiasme i cada diumenge se n'anaven d'excursió, però de casats ja no hi anava tant, ja se va acabar perquè tots ja varen prendre es seu més o menos eren nou o deu que un darrere s'altre se varen posar a festejar i casar, perquè llavors s'havia acabat sa guerra antes de sa guerra noltros no teníem gaire feina des noviis de Felanitx, perquè se'n havien anat a sa guerra.

Hi va haver molt de felanitxer que va partir en es front?

Sí, tots es joves a tal edat se'n anaven a sa guerra, n'hi varen morir un parell. El tio Toni se'n va anar de voluntari, era un entusiasta i feia feina a una impremta i a denou anys ja va voler partir cap a sa guerra, molt entusiasta.

[...]

No, però si hi ha una cosa, a més, ha dit que a Can Falcó tenien cinc fills, jo me pensava que només en teníem dos.

Mem, don Pedro, que era tinent de sa Guardia Civil, don Pedro es major, que tenia sa dona a sa guerra. En Pep, son pare d'aquell que xerràvem noltros, quan sortíem de missa, era es major en Pep, no devia ser es major, permí era es segon. Don Pedro era tinent de sa Guàrdia Civil. Va estar molt amb noltros, perquè sa dona no tenia... En Joan... n'Enrique... i jo no en vaig conèixer pus més que en Joan, don Pedro que era tinent de sa Guàrdia Civil i va estar a Porreres.

I estàvem parlant d'Acció Catòlica, bàsicament el que fèieu era vida social...

Era vicepresident, sí, es meu home.

I fèieu moltes activitats?

Sí, sempre fèiem feina per s'Acció Catòlica, un entusiasme hi havia i hi havia molta de gent i va resultar que, quan mos vàrem mudar en es poble, vàrem estar veïnat de ca unes monges que les deien es carrer de sa Llana que ara ho han fet Deixalles i hi havia una escola, una monja, i vàrem ser veïnades i ma mare feia coca i les duia coca feta des forn, teníem un forn en es poble i ma mare com que avesada a forn i tot això a vegades feia una coca i en duia una de petita a ses monges. A lo millor només eren dues o tres.

I quants de fills heu tengut?

Tres. Aquest és es major, na Margalida sa segona, se duen dos anys, i llavors tenim un Jaume que el tenim damunt que li vàrem fer un pis com se va casar, que se guanyaven de deu anys. Tres fills. Aquesta és sa meva filla na Margalida.

Ara en complirà 65, fa feina encara, se jubilarà, però li han dit que esperi i quedarà vuit o nou mesos més.

Què és lo que vos sembla que ha canviat més a Felanitx?

Jo ara ja no conec ningú, ni tenc cap amiga, ni tenc ningú, tothom és mort.

Però vos venen a visitar.

Molta de gent, però no són d'amigues meves així ja en vaig tenir, perquè veus aquelles tres que estam retratades sempre anàvem juntes, quan érem més joves, però amigues totes ho eren, no vaig estar barallat amb ningú mai gràcies a Déu.

I coneixeu molta gent de Felanitx?

Coneixia però ara no hi ha ningú ara, jo ara m'inform des morts amb so Felanitx, tenim es Felanitx que posen cada setmana tots es morts i m'enter pes Felanitx, veus na Catalina Bossa, que era germana de na Maria Bossa que estaven aquí també se va morir devers fa un mes i me vaig informar pes Felanitx, però ni vaig a cap mort ni vaig enlloc, ara ja fa dos anys que no.

Però estau bé de salut?

Sí, però ses cames ara no me caminen tan bé, perquè vaig fer una caiguda i me vaig rompre es fèmur i després que feia un any o dos me'n anava i d'ençà des fèmur ja tornava a fer feina quasi quasi, perquè me vaig curar molt aviat. Varen venir uns per fer-me rehabilitació i molt prest i llavors aquí mateix cataplum vaig allargar un peu per tancar sa vidriera que se tancava i pataplum tot just damunt sa ferida, que la tenia en aqueixa cuixa, i no me vaig poder moure, vàrem tocar a urgències i varen venir amb sa daixona i ja me varen dur cap a Manacor. M'ho va dir es metge mateix, diu, "no, ja teníem vessa d'operar-te, però jo vaig dir jo l'operaré", que era un de Manacor que li deien Corral, idò i jo vaig dir "jo la vull operar", perquè trobava que encara podia ser, vaig dir "jo l'operaré" i me va operar en Corral, m'ho va contar ell en això.

Però no se pensaven que no vos moguésseu pus.

Que me'n aniria a s'altre món tot d'una, no, no ho volien fer, perquè una dona de cent anys ja tenia cent anys quan vaig caure, ja les feia peresa operar-me i en Corral va dir "jo l'operaré". Vaig dir molt bé va fer ido, perquè quan me'n vaig anar ja vaig moure aquesta cama i va dir "es, ja pots moure sa cama", dic, "sí, ja la puc moure quasi quasi ja camin".

Abans vos he demanat a veure mem si cantàveu.

Sí, vaig arribar en es poble fillets i monges d'un vent i monges de s'altre, hi havia tres convents a Felanitx i totes tres volien que anàs a cantar, perquè ja sabien que de nina ja cantàveu, perquè hi vaig anar tretze anys.

I què cantàveu, però?

Cantàvem a l'església quan deien una missa o quan feien una festa i jo vaig fer un solo, pensa, va ser gros.

Però llavors també cantàveu cançons profanes.

Ves, de tot lo que sortia, jo tenia sentit, sí hi vaig anar molt a cantar.

I cançons pageses quan fèieu feina?

Sí, a foravila cantàvem molt i de brodar s'alè de vegades entalava es fil i no cantava gaire, potser que cantussejàs, però no...

Què cantàveu a foravila?

Jesús, ses cançons modernes que sabíem i venien aquells amb aquells daixoners que, no vos enrecordau que venien aquelles senyores amb uns paquets i compràvem ses cançons i les apreníem. No sé que les deien, de tant en tant venien i mos apreníem ses cançons.

Això era en castellà que venia de sa Península, però a foravila què cantàveu? Per batre...

Per batre jo no... sempre cantàvem lo que sabíem, a foravila cantàvem, quan veremàvem que érem molts i sempre cantàvem. Noltros a ca nostra vàrem ser molt cantadors tots. Hi havia en Tomeu aquest que va ser... i mon pare ja ho era. Mon pare també sabia lletra i molta gent venia a consultar-li ses coses, perquè mon pare sabia.

I a llavors no hi devia haver tanta gent que sapigués llegir...

No, n'hi havia molts que no en sabien, "mem, l'amo en Jaume", nomia Jaume mon pare, mem l'amo en Jaume això, mem això altre, quasi quasi era es jutge de Pau de per foravila. Venien a consultar-li i venien uns homes i llavors jugaven a terceti. Sí, i ma mare les preparava es braser i tenien una post i posàvem aquella post i jugaven a terceti. Venia l'amo de Son Llaneres i venia...

Què era terceti?

No ho sé, jo no he sabut què era mai. Un joc de cartes, un terceti li deien ells.

S'hi enfadaven?

Sí, mon pare de vegades feia sabonereta els renyava perquè en feien qualcuna com un temple. No, trampes no, però que pentura no coneixien tant es joc, mon pare ho devia conèixer ja de jove, jo que sé, jo no en sé, però venien i xerraven i reien també, feien de tot.

Abans que m'heu contat que es vostre pare i es vostre germà feia tabac, això no estava prohibit?

No, no va passar res. Molta gent s'admirava, perquè en es Pujols passava molta gent per baix i s'admiraven d'aquell tabac tant bo, perquè eren unes fulles així de grosses, eren molt guapes. Mon pare ho era molt fumador, feia un tabaquet a s'aljub a devora es Torrent teníem un aljub amb un corral i feia tabaqueres que eren redonetes i feien unes fulles a suaixí i assecava aquelles fulles, les molia i feia cigarrets, oh, déu meu, de tot han fet aqueixa gent nostre, era molt fumador mon pare.

I quan éreu jove, com vos divertíeu?

Anant a ca ses monges, figura't, a ca ses monges allà eren moltes i qualcuna jugava a cartes i qualcunes reien i llavors mos n'anàvem a passejar pes carrer Major o per s'Arraval. Primer anàvem per s'Arraval i es homes a sa botigueta i a sa recreativa i eren dos i encara n'hi havia una altra de cafè per a suallà i es homes ben asseguts i allà noltros hem de passar i vàrem dir "mos n'anirem en es carrer Major" i mos varen posar a anar en es carrer Major de dalt a baix i teníem pandilla era per Sant Alfons, perquè fèiem comèdies. Mos vàrem divertir molt de joves, maldament hi hagués guerra i tot, anàvem a Sant Alfons, feien unes comedietes es joves i a s'Acció Catòlica no feien tanta comèdia, perquè es pares de Sant Alfonso tenien escola i ja n'hi havia de grans i es grans feien comèdia i hi anava una gentada a Sant Alfonso a ses comèdies.

I hi havia cine també?

No, cine no en feien.

Quin any va començar es cine?

Es cine era a la Protectora, a la Protectora era un cafè molt gran i tenien a damunt, que ara és sa residència des vells, de sa gent major.

I vós anàveu en es cine?

Qualque vegada, anàvem allà dalt per no pagar tant, pagàvem quinze cèntims només a dalt.

I sarsueles?

Ah, sarsueles no en deixàvem, en Tòfol també li agradava molt, es meu home, de casada ja.

I quan va començar això de sa Protectora?

La Protectora jo no sé quin any devia ser però jo feia devers devuit anys brodava a ca ses Garaus d'allà, a Sa Caixa perquè tenien un germà que era, no sé que se deia, feia feina a Sa Caixa de Pensions i feien feina a Sa Caixa de Pensions darrere, tenien un hostatge i feien feina a Sa Caixa. Hi havia biblioteca, anàvem a sa biblioteca, la varen fundar es temps nostre, jo devia tenir setze o disset anys, quan la varen fundar. Hi vàrem anar i mos vàrem trobar una taula, mos vàrem fer fotos i jo també hi era allà, així és que vaig veure moltes coses i vàrem fundar sa biblioteca i tothom anava a llegir a sa biblioteca, allà trobaven es llibres que volien i noltros precisament una que va estar aquí deçà era sa bibliotecària.

I a vós vos agradava llegir?

Sí, anàvem a llegir quan no teníem ganes de passejar i mos n'anàvem a llegir a Sa Caixa, pentura qualque pic agafava qualque llibre de rondalles.

I vós agradaven?

Perquè sempre en vaig llegir moltes a ca nostra, a ca nostra cada vespre me feien llegir una rondalla després d'haver sopat i d'haver resat el rosari "mem, Antònia, duu es llibre de ses rondalles" i les llegia una rondalla, tots teníem una cuina molt gran en es Torrent i una foganya d'aqueixes que s'hi podien enrevoltar i mira.

I així vos divertíeu es vespre, llegint rondalles?

Sí, a mon pare li agradava molt que llegís, perquè vaig començar molt petita a llegir.

Ara que llegíeu?

Sí, ara llegesc però me cans es ulls ja.

I què llegiu?

Es diari i llegesc ses meves devocions, llegesc ses meves devocions, tenc a resar pes altres, crec que no reben molt allà dalt perquè no me'n duen.

Què més llegiu?

Llibres que tu me dus de vegades, ara vaig llegir un de na Margalida, que na Margalida també està enxufada, és mestra d'escola i ha fet trenta anys a Manacor, va estudiar a Barcelona es vespres, perquè pertanyia a una institució que eren moltes i varen voler que estudiàs i va estudiar sa carrera es vespres i va ser mestra i va fer trenta anys a Simó Ballester, va fer trenta anys, ara ja està jubilada, deu fer dos o tres anys que està jubilada.

Idò.

I ha anat bé, perquè me pot servir a jo, me sap greu, perquè ella pertanyés ara a s'Estel de Manacor, de gent de sa mentalitat, mentals, i ella és sa secretària i té molta feina i jo li espeny ses coses, perquè sempre ha de córrer. Mos escoltava. Aqueixa és sa segona, només se duen dos anys ells dos i en Jaume se duu deu, ja tenia 37 anys jo quan va néixer en Jaume.

Redena, ja hem xerrat una bona estona.