Tresor de la Memòria (Sineu 2017)

Sí, Antònia Font Ferragut.

Xisco Gelabert Florit.

Sa data de naixement?

Dia 15 de juliol del 44.

Jo dia 10, no dia 20 des mes 10 del 43.

I on varen néixer?

Sineu.

Jo també Sineu.

I on han viscut sempre?

A Sineu.

A Sineu tots dos, sempre.

De què heu fet feina?

Ell ebanista.

Tu digues lo teu.

Jo mestressa de casa.

Jo vaig fer, quan era al·lot, vaig anar a escola fins a 13 anys i, mentrestant, durant aquests 13 anys, vàrem fer feina en es camp amb mon pare i anàvem... en s'estiu a ajudar-li a fer feina en es camp a segar i a aplegar figues, tot lo que fos. Després, a 13 anys, vaig començar a fer de fuster, vaig aprendre s'ofici d'ebanista i, fins que me vaig jubilar, vaig fer feina d'ebanista, i això ha estat es meu ofici.

I contàveu antes ses anècdotes importants...

Sí, bé, sa meva és que anava a fora vila i no m'agradava molt, i bé, tu eres a... Quan xerràvem de ses figues.

Ella sa seva vida en es camp no va ser molt... Va ser un poc feixuga, perquè a son pare li agradava que fessin molta de feina. Sa meva era diferent, sa meva va ser més divertida. Érem tres germans que en s'hivern vivíem a Sineu i en s'estiu, que venia sa feina des camp, mos canviàvem a fora vila, en es camp, perquè allà quan venia sa feina ja érem en es puesto. Com que llavonses mos transportàvem amb sa bístia i es carro, tardàvem una hora pes camí. Una hora es vespre i una hora es dematí, per no perdre temps, mos canviarem allà. I jo, com que érem tres germans, i jo era més divertit canviar-mos a fora vila, me sentia molt bé. Bueno, i allà ses vivències que vaig tenir durant aquest temps és que es vespres amb sos veïnats mos reuníem que fèiem ball de sequer, pelàvem ametlles, i es reunir-mos es vespres era una festa, era una alegria. Perquè allà de vegades cantàvem, i ballaven de jotes, i passàvem, mos divertíem d'aquesta forma.

I es sequer a lo millor no saben lo que és. Es sequer era: collies ses figues i les posaven a damunt d'un canyís, que es canyís era de... Bé.

Caramuixa.

De caramuixa. Que caramuixa eren unes bardisses llargues i després feien manadets, les posaven així i feien un canyís. I, a damunt aquest canyís, hi posaven ses figues i, quan eren seques, les aplanaven. I aplanar vol dir: les feien així, li donaven una forma, o redona o llarga, i després les posaven a dins ses alfàbies i, bé, que no importa guardar-los.

Eren un aliment que llavonses s'empleava molt aquest aliment, perquè llavonses s'aliment no era molt, però, i sa figa seca donava molta força per fer feina, i aprofitàvem de tenir moltes alfàbies de figues, perquè pa i figues moltes vegades eren lo que menjàvem quan fèiem feina i s'aprofitaven ses figues. I ses més xereques les deixaven es porcs, les daven a es porcs i ses bones les guardaven per menjar ells.

Podeu contar qualque rondalla?

Hombre, rondalles... Jo no...

De rondalles, bueno, aquí a Sineu tenim sa des puig de Reig, però això ja ho sap tothom...

Sa des Much. Que feien una volta... La deveu fer ara? Amb sa boca plena d'oli perquè sortís...

S'óbrís es puig, perquè sortís es tresor des moros que hi ha amagat en es puig de Reig. Fent tres voltes amb sa boca plena d'oli, segons diuen, s'obri un d'això que hi ha es tresor. Però, bueno, això són mitos supòs que se diuen, per dir-se. No ho sé.

Sabeu qualque cançó, així popular?

Sí, aquesta que has dita...

Bueno, jo sé ses que cantava mon pare quan batia damunt s'era cantava una que deia:

Ses casades me consolen,

diuen es teu ja vendrà, [que vol dir es seu novio].

Però més val un tord en sa mà

que mil cinc-cents que volen.

Después aquesta des segar.

Ah! Diuen

Amb sa falç m'he fet un tall

dam un bocí de sa gonella.

Bé va fer no segar ella,

i jo no n'hagués après mai.

Llavonses diu:

Quan era petit, guardava

una flor en es jardí,

quan la vaig anar a collir,

ja la em varen haver robada.

Eh, bueno, i també cantàvem:

Muletes correu, correu,

fareu sa palla menuda

que si la feis cantelluda

en s'hivern l'hi trobareu.

Perquè resulta que llavonses sa palla que ses mules batien, en s'hivern se l'havien de menjar, i vol dir: "Correu, feis sa palla ben feta i la trobareu ben feta quan la vos mengeu, que si no la trobareu cantelluda, mal feta".

Qualque dita popular?

Tal faràs, tal cobraràs.

És això el que voltros deis "dita"?

I per exemple, diuen:

No diguis blat fins que estigui dins es sac i ben fermat

Saps què vol dir? Vol dir que quan te diuen una cosa, si no te... Això no ho sabré explicar.

Que no hi ha res segur, mentre no ho tenguis ben lligat. Ses coses que, per ventura, de vegades no arriben, i lo que tens...

Diuen que aquella festeja, per exemple, i si no arriba, no pots dir mai me casaré si no... no està segur allò. Això és una dita. I s'altre és:

No te'n riguis de mon dol que quan es meu serà vell, es teu serà nou.

Saps què vol dir això? Que, per exemple, tu te'n riguis de jo que jo, per exemple, tenc una malaltia, idò pot ser que jo me curi i después quan jo estigui curada tu tenguis sa malaltia, per exemple, i dic malaltia com pot ser una altra cosa.

No se n'han de riure de ningú. Llavors també n'hi ha una altra que diu:

Si te'n vas bon vent a l'aire,

i si tornes per lo mateix,

i si no tornes mai més,

sa pena no serà gaire.

Això vol dir que si te'n vas, te'n vas i si tornes, molt bé, però si no tornes, sa pena tampoc no serà massa. És una persona que tampoc no l'aprecies molt supòs, perquè si l'aprecies vols que torni... Una persona que no aprecies molt, de vegades, li pots dir això si te'n vas. I bueno i què més, bueno, és que n'hi ha moltes que en aquest moment no venen...

Qualcuna de sineuera...

Per exemple:

Tota cosa a son temps i a l'estiu, cigales.

Vol dir que cada cosa ho has de fer en es seu temps. Si menges albergínia, millor menjar-la en es temps que toqui, ara n'hi ha sempre, però no estan bones, per exemple.

Paraules, paraules a lo millor en duc un parell. Per exemple, "bardissa", que és una bardissa? "No vagis per ses bardisses", però no és això. Sa bardissa és... Un temps no tenien tants de doblers i fèiem... com si fos una rejilla. En fèiem de branques d'ullastre. Primer, les donàvem a ses ovelles, se menjaven ses fulles i després quedaven ses branques i fèiem, una devora s'altra, amb ferro o lo que fos, i fèiem com si fos una rejilla, i això se diu sa bardissa. Que diuen "no té bardissa", diu: "Ai! No té bardissa!", és que no té...

Amparo perquè ningú l'aturi. Una bardissa atura.

Però a lo millor, ses dites que a lo millor diuen: "Na Magdalena no té bardissa", i és que no t'atura res. I después, "atiar". Saps què és, atiar? Atiar és... Dèiem: "Atiar es foc". Per exemple, si fas foc, s'acaba de cremar, si no l'aties. Ara a lo millor diries "arrambar", però noltros deim "atiam es foc". "Arrambar"? Arrambar és en haver... En lloc de dir "Me vols acostar això?" dèiem: "Arramba'm sa palangana". I s'altre dia ho dic a sa nina i me diu: "Padrina! Què fas? Què és arrambar?" i li dic "acosta'm sa palangana". Un exemple.

Romandre, romandre sí que deveu saber què és. Romandre és dormir, això ho deveu saber.

"A la raseta". "A la raseta" és dur un tassó de blat, per exemple, o d'arròs que mos entendrem més, i a caramull seria així, i a la raseta fas així i queda a la raseta.

"Pellucar", saps què és pellucar? Pellucar és quan... Per exemple, a aplegar ses ametlles, que llavors ja han fet sa passada primer i sempre en queden per ses voreres, i llavonses van a pellucar ses petites que queden... O pellucar ses espigues, que ara no ho fan, quan segàvem amb sa màquina de segar sempre quedaven espigues per en terra. Llavors te n'anaves amb sa mà a aplegar ses espigues i se deia pellucar, o espigues, o pellucar ametlles o pellucar.. Quan hi ha poca cosa, pelluques, perquè ja no hi ha molta cosa. I bueno, què més hi ha? Es "cànyem".

Es cànyem supòs que... es cànyem sí que sabeu què és. Es cànyem era un pedaç que posaven penjat a dins sa cuina per torcar-se ses mans, quan les s'havien rentades, però era que era de cànyem, i cànyem era com a una planta que feim, com ara voltros.

Càrritx, en lloc de ser càrritx, era cànyem.

"Selletó", però ja no importa... Voleu res més?

De ses eines que se perden també hi ha a lo millor dins es meu ofici, a dins s'ofici de sa fusteria o de s'ebenisteria, ara com que han vengut moltes màquines noves, ara hi ha moltes eines que se perden, que és com sa "plana", que antes l'empleàvem per cepillar. Hi havia es "gec", que venia a ser una més grossa. Llavonses hi havia una cosa que se deia "guillermo", que era una cosa estreta per fer "gueles". Hi havia es "rosset", que era es rosset per marcar retxes. Posaves, se feia com a una retxa i se deia "rosset"...

Es teu padrí segur que ho sabia.

Sí, es teu padrí ho sabria. Hi ha totes aquestes eines... Es punt a corrent... Hi ha totes aquestes eines que, degut a que ses màquines han adelantat tant, totes aquestes eines se perden. I hi haurà inclús molts de fusters que en aquests noms no les sabran mai. Que són és que te són dit. Supòs que encara n'hi ha més, però en aquest moment no. T'he dit els més principals: "punt a corrent", "plana", "gec"...