Si dius que tu m’has deixada,
bram d’ase no puja al cel;
si hi puja no posa arrel:
vet-me-t’aquí aconhortada.
Vós m’heu robat i robau
i vós sou la robadora.
El cor m’heu robat, senyora,
i l’ànima em pledejau.
Aquesta, sa galania,
sa seva llengo la treu:
ella fa saltar amb un peu
tots es fadrins de la vila.