Si es companyero és xapat, no ho és de naturalesa: però de mal d’arriesa ningun metge n’ha curat.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Satíriques
Campanet
287
II
Jo tenia un moixet magre que no volia menjar, per això li vaig untar es nas amb sal i vinagre.
Un dia que feia fred un homo tengué caguera; va cagar mitja cortera: tot va esser caps de gerret.
En Bufassa ho troba poc, que es seu fii sigui botxí; va matar En Xexc d’es Molí sense donar-li garrot.
