Ja diràs a ses al•lotes
de Son Tormes de Llubí
que jo no puc anar-hí
perque és molt lluny es camí
i ses llecències són poques.
Diuen que han de fer soldats.
Voldria fessen soldades!
Ses que estan enamorades,
‘nirien acompanyades
amb sos seus enamorats.
D’un estiu surt un hivern:
s’ennigula, plou i trona.
Oh quina és sa meva dona:
va deixar sa mare bona
per servir un homo extern!