Si dius que som mostatxuda,
amb dos doblers n’eixiré:
emperò sa teva xuia
de cent en cent anys revé.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Satíriques
Binissalem
740
II
Sabràs que, de plorar tant,
m’hauré danyada sa vista.
Ausent de tu estic tan trista
com la corona de Cristo
que portava el Dijous Sant.
¿Que no t’agrada, es cordó,
que t’hi has posades vetes?
De cop duràs sivelletes,
com ses mules d’es rector.
Una cosa
que no és sobrassada ni llengonissa,
i just que la tombin, ja pixa.
Un setrill.