Cada dissabte deman:
–L’amo, deixau-me anar a Artà.
–Per anit no hi pots anar;
altres feines tens, Joan.
Sa camia, la’t duran
aquí, si la’t vols mudar.
–Jo no hi som per sa camia,
enc que mig any la dugués!
L’amo, jo hi som, i no més,
per veure Na Margalida.
Sa de Sa Talaia és fina
i amorosa en so parlar:
serà mala de casar,
maldament sigui fadrina.
Aquest estar a Massanella
molt de mencap m’ha donat:
tenia un enamorat
i s’amiga el m’ha robat
sense tenir orde meva;
i tothom fa sa gavella
sense safalcar es manat.