S’aigordent venen a tasses
i es marxandos venen guyes.
Com més xerres, més t’embuies:
més valdria que callasses.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Satíriques
Selva
723
II
Com ses dones duien peto
i sivelles p’es cordat,
jo mai hauria pensat
haver de tenir combat
Espanya amb so Marrueco.
Jo en tenc una, en es carrer,
que en caminar ja tropessa;
d’es meus pecats se confessa,
i an es seus los deixa fer.
El senyor batle no vol
que per vila em devertesca:
deu voler que me floresca
tapat davall es llençol.