Ara, jo vos vui contar
sa vida d’una persona:
Com a s’edat de minyona,
tot és dormir i mamar.
I com comença a menjar,
sa mare li fa sopetes,
li embasta gonelletes;
calcetes i sabatetes,
com comença a caminar.
I de cop ja va a costura;
si p’es camí perd sa guya,
llavò se posa a plorar.
A costura sol anar
fins que té nou o deu anys,
i llavò tot són enganys:
-En Tal te vol festejar.-
Aquí hi ha una cerimoni’
i també un sagramet;
ella convida l agent
i s’acaba es matrimoni.
I si acaba a sen endret,
i és s’usnaça acostumada,
d’es cap d’un nay qu eés casada
ja surt amb so viatget.

Un animal foraster
han enviat a Marina.
L’ha rebut una fadrina
que no el ’via menester.

El sen Piris, s’altredia,
no el sentia anomenar.
Ara m’ha dit que tenia
un bou que el feia llaurra.
Sa dona qui el va encarar:
-Jo, si fos de tu, el vendria,
i es doblers donaria
a gordar a un capellà,
i tendria per pagar,
en morir-te, s’obra pia.-
El Sen Piris té un bou
i el fa jeure a sa serena,
i n’hi dóna per s’esquena,
tant si vol com si no vol.
El sen Piris ja du dol
amb sa corbata de llista.
Vaja quina cosa trista,
perque sempre v atoto sol.
El sen Piris diu “no, no”,
que no vol comprar pastura,
perque es seu bou, per ventura,
no serà pasturador.
El sen Piris té un bou
de primera,de primera;
en sentir olor de somera,
taia un cabei al vol.
El sen Piris té un bou
i el fa jeure dins s’armari,
i li fa passar el rosari
tant si vol com si no vol.
El sne Piris no té bou
ni vaca ni vedelló.
I mestre Tasar Rutló
l’han fet es Batle Major
d’es poble de Llucmajor,
per aturar es renou.
El sen Piris paredava
un marge sense martell,
i va passar un aucell
i li tomà sa filada.