Per una senyora planc
es devertiment deixar,
perque n’han feta aixecar
una qui seia en es banc.
No és tan dolenta sa sang
i que vermei siga blanc
que l’haien de trepitjar.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Satíriques
Poble
Sóller
Núm de glosa
246
Volum
II
Altres cançons relacionades
Sou estrella resplendent
enmig d’es sol i sa lluna.
¿Qui mos porta la fortuna?
Sant Josep, segurament.
Té boca i no té dents;
té llengo i no té gust;
no té calor, i la venten;
mostra foc, i no fa fum.
La campana.
Jo me n’anava a Muleta
i arrere som tornat
per veure un clavell daurat
que hi ha a Can Carabasseta.
Tradicionari de Mallorca
