De les set fins a les nou
molts de vespres l’esperava,
emperò mai arribava
ni amb altri ni ell tot sol.
A Son Gil, que estan de bé!,
perque hi ha bona mirada.
Na Margalida m’agrada
per pastar i per fer bugada
i per com l’haurem mester.
A les deu me vaig posar
a festejar a sa finestra;
la jove ne sortí destra:
-És hora d’anar a colgar!