A ses cases som anat,
i hi havia una dona,
germans, que, si és madona,
per donar salut és bona
a un extremunciat.
Val més un bocí de pa
sense companatge, eixut,
i menjar-lo amb quietud,
que quant d’interés hi ha.
Perque he sabut, mon bé,
que no volíeu tornar,
he duit punt de no rallar
de vós, en mal ni en bé.