Si vós sabíeu, comare,
darrere es terròs, què hi ha,
no esperaríeu demà,
només que diríeu.”Ara!”
Sa cunyada em fa la pala,
i jo, tonto, no m’en tem.
Toca, veinada, avisè’m,
tu qui l’has perseverada.
Jo he vist es sementer
que has de segar, Mariona;
dies de vent fa qualque ona
blava, qui la mar no en dóna;
’par que sia mar qui ve.