A, bé, cé,
sa pastera ja la sé.
Si hi ha pa,
el me menjaré;
si hi ha coca,
per sa boca;
si hi ha peix,
per lo mateix.
Si mon pare m’hi atrapa,
fugiré com una rata.
Si mu mare m’hi afina,
fugiré com una espira.
I aniré a ca s’escolà
i diré “Ave Maria,
si no em donau berenar,
jo vos prendré sa camia”.
Ja sé que us han dit, amor,
que jo som interessada:
mai he estat embarassada
de, lo que és meu, guardar-hó.
Jaume, Jaume, N’Antonina
ja és partida qui se’n va:
ja és damunt es Coll d’Artà
qui et dóna sa despedida.