Marget, jo t’ho dic de bo,
no et dic paraules secretes.
Voldria ses deu pessetes
li fossen cent baionetes
aficades en es cor.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Satíriques
Llubí
222
II
Jo venia de Son Mas
i ella de s’Aritjola
i li vaig dir.-Garridoia,
botau per aquí, que és baix.
¿Que no sentiu En Miquel
que crida com un orat?
Des que li han mort es gat,
ses rates l’han enganat
a sa gerra de sa mel.
Anit que és dijous, no ve;
ja no vendrà entre setmana;
i si dissabte m’engana,
en tornar, l’engegaré.