Jo li he enviat a dir,
a s’amor, qui va endolada,
que no visca atribulada,
que tots mos hem de morir.
Vostre pare és el roser,
vostra mare la roseta;
i vós, guilant poncelleta,
qualque dia us coiré.
Tenies ses colors sanes,
Catalina, i has mudat:
que ho diga el qui n’ha passat,
si juguen brut ses cortanes.