Un pastor ahuca i siula
i enrevolta es bestiar.
Jo sempre m’ho vaig pensar,
que em deies “dona” per riure.
Voldria que sa meva amor,
en tornar xerrar de mi,
la picàs un escorpí
i que li fes un cocó
tan enfondo i tan rodó
com es pou de Son Marí.
Vaig seguir p’es regueró
per on s’aigo se n’anava
i vaig veure s’hortolana
qui rentava es gonelló.
Amb sos modos d’anar d’ella,
vaig veure que era hortolana:
es davantal d’endiana
i curteta de gonella.