Ses teules de sa teulada
totes feren sentiment
per un enamorament
que vos vaig posar, estimada.
Tan ditxós me trob, garrida,
estant an el teu costat,
com un mort que està enterrat,
que Déu ja l’ha judicat
i li torna donar vida.
Qui està malalt i s’hi dóna,
ell mateix se du a la mort:
això és sa més trista sort
que pot tenir una persona.