Cada dia dematí,
quan m’aixec, me rent sa cara;
bon partit faré, mu mare,
perquè som guapo i fi.

Preg a Déu que vos vengués
de blat una bona anyada,
d’ordi, de xeixa i civada,
barcella per garba fes;
garroves p’es garrovers,
una cosa mai pensada,
que en pegar-los espolsada
sa terra cobrigués;
a sa vinya, sa cenrada,
que Déu no la permetés,
i en esser en es cup vos fes
a dobla per carretada.

Se’n van les tres Maries,
les tres veles escondides,
a cercar Jesús amque
per aquí n’ha passat
la carrera de l’escàndol.
Oh! Caminem, caminem,
que, per prompte que arribem,
ja el trobarem enclavat!-
Li aficaren los tres calus,
li posaren la corona,
li pegaren la llançada.
La sang que va derramar,
dins càliç, sagrat caurà;
l’homo qui la se beurà
serà el benaventurat.
Qui aquesta oració dirà
cada divendres de l’any,
traurà una ànima de pena
i el seu pecat més gran.
Qui la sap i no la diu,
qui la sent i no l’aprèn,
qui l’aprèn i no la mostra,
en el dia del judici
sols Déu sap lo que se perd!