Oh, senyora Antonina-Aina,
jo ja ho he deixat anar,
perque veig que no em pot dar
pa ni lliures es glosar,
i es cavar em dóna la maina.

Es festejar, de vegades,
que du de perdició!
Quantes ànimes, Senyor,
per això s’han condemnades!

En Pardola perd sa gana
d’aprofitar ocasions:
a un braç té contorsions:
llegodisses a sa cama.