Anit passada el cor meu
amb mu mare plet tenia:
li vaig dir que li duria
una nora de Sineu.
Ella em va dir: -Oh fii meu,
sols que facis es gust teu,
du-la’m d’onsevuia sia!
Festejant, li diu s’al•lota:
-No en vui altre sinó tu.-
Sabeu quin atac se’n du,
i no en fa part a ningú!
De content que se’n va, és loco.
Oh Mare de Déu de Lluc!
que som de desgraciada!
Amb sa primera vegada
s’olla va passar per ui.