Margalida Portolana,
canta’n una, canta’n una.
Noltros segam amb sa lluna
perque mos dóna la gana.

Com estava enamorat,
d’una llego lluny venia.
Oh, carrer de ma alegria!
Si no ho ets, ho ets estat.

Dormis-Dormis qui dormia,
Venus-Venus qui venia;
que si cau, no fos caigut,
Dormis-Dormis dormiria.
Un porc, i un aglà que cau.