Llavò, en venir es temps fred,
sa mosca se morirà:
ara en s’estiu hem d’anar:
Tira, mosca, decante’t!
¿Saps què has de dir a ta mare?
Que s’empatx del seu redol,
que, si per nora no em vol,
jo encara no hi som anada:
que n’estic ben afrontada
que un fii seu m’haja mirada
tant per s’ombra com p’es sol.
S’aigordent venen a tasses
i es marxandos venen guyes.
Com més xerres, més t’embuies:
més valdria que callasses.