Enmig de la mar hi ha un abre que fa moneies. Qui vol veure al•lotes feies, que vagi en es Barracar.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Satíriques
Selva
554
II
Tal•larera, dau-me pena! Tal•larera, dau-me’n més! Val més un punt d’alegria que una torre de diners.
Ses al•lotes de sa Plaça no saben cuinar llegum: en cuinar fava parada hi posen s’oli d’es llum.
Voltros que sempre plorau i voltros que maleïu, veniu aquí i escoltau lo que mestre Pere diu.