En anar a festejar es guerrer pareix s’al•lota. De més tocats de sa pota, Miquel, que tu, no n’hi ha.
Satíriques
Artà
Ja vendràs a sa posada, si trobes lluny es Rafal; i jo, com a enamorada, t’explicaré lo meu mal.
Estic ausent i present i l’amor pena no em dóna: estic ausent de persona, però no de pensament.
Jo sé cantar i sonar i també llaurar de bous. L’amo, ¿em poríeu donar, cada mes, coranta sous?
