Els Sants Reis varen anar
de l’Orient a Betlem
seguint un estel del cel
que el camí los va mostrar.
Com foren arribats ja
a la cova de Betlem,
adoren el Rei del cel
i els seus dons li varen dar.
Els Sants Reis s’agenoiaren
a baix dels peus del Senyor,
i, per més gloriar-ló,
mirra, or i encens li donaren.
Sos pares n’estan contents
veient tanta cerimònia
a son Fill, que donen glòria
pastors i Reis d’Orient.

Los pastors que pasturaven
pasturaven los anyells
i feia una nit tan clara
que se veien ells amb ells.

-¿On anau, Mare de Deu? ¿on anau tan apressada?
-Abaix del pont del torrent, que una dona m’hi demana.
-No hi aneu, Mare de Déu, que és una dona mundana.
-Cap a ella me’n vaig jo, que tothom la desempara.
Cada vespre o matí el Rosari me passava,
el Rosari del Roser i els parenostros del Carme.-
La trobà amb els dolors de part i li va fer de comare.
A les onze de la nit, la dona ja badaiava.
Els àngels li feien llum, la Verge la coronava.
Se girà a l’infantó: -No te faltarà ta mare!