Ella és blanca com la pega i vermeia com un corp, és humil com l’argelaga i alegre com un mort.
Satíriques
Deià
Guarda’t de llebre siulada i de coní encalçat i de fadrí refuat de sa seva enamorada.
Un peix me va regalar; n’era cosa que embellia. Amb sa mitat n’hi havia per porer-me assaciar.
Jo i tu, Juana-Maria, ¿que no devem fer paper? Com nostra mare ens tengué, Nostro Senyor, ¿que dormia?
