Jo aquí call i mir i escolt
i romanc amb so cor negre.
Encara que no el conega,
tateix, comanau-lo’m molt.
-¿Vols que et faça unes sabates,
i llavò mos casarem?-
I ella va dir: -Etxem!
que m’endevines de ferm,
i allà on me pica grates.
Qui se casa, un esclau és
si no té sa dona alegre.
Si an es segar ho dius vega,
s’anar a l’infern també ho és.