L’any passat començà a entrar
sa cadira plegadissa,
i ara tothom va a missa
amb so mocador enxarpat.
Oh Roseta de Costitx!
Mira que estic d’assustada!
Si és ver sa que m’han contada
prest seràs mare de sis!
Jo no vui que res me dons
en no venir-te de grat;
jo sempre t’he demanat
que sa lletra clara em conts.