Jo tenc una aufabeguera
i l’he d’arrabassar amb rel
per enviar an En Miquel
que té s’amor vertadera.
Tu te burlaves de mi:
que tenc es nas gros, me deies.
Estimat, si es teu te veies,
no ho diries pus de mi!
M’han dit que pensau mudar
vostro voler, estimat meu;
i jo, per mudar es meu,
¿quin Déu hi ha de bastar?