Devertiment ja no hi ha
en el món, que em faça riure;
tant m’estim morir com viure,
si Déu no hi alça la mà.

M’és seguit d’un temps ençà
una passada de negres:
en sentir es nom d’hortolà,
ja em fuig sa talent d’es pebres.

Com te’n vas a confessar,
no sien passes perdudes:
no vulgueu esser com Judes
qui Déu va crucificar.