Vaja, vaja, cimenter,
no siguis tan jugeret.
¿Com és que estau tan grasset
i botau tan falaguer?
Jo no havia segat mai
xeixa tan prima de bri,
que és com a fil de cosir
d’aquell de cosir escambrai.
Anit passada a les onze,
vaig passar p’es teu carrer;
si m’haguesses volgut bé,
no hauries estada sorda.