Tota sa meva grogor
me ve d’una malaltia,
però sa teva negror
no la’t llevarà sabó
ni lleixiu, per fort que sia.

¿Saps què has de dir a ta mare?
Que s’empatx del seu redol,
que, si per nora no em vol,
jo encara no hi som anada:
que n’estic ben afrontada
que un fii seu m’haja mirada
tant per s’ombra com p’es sol.

En Juan, pobre Juan,
corre mala temporada:
dues fies i sa mare
el volen donar per lladre
per veure si el se’n duran.