Soleiet, toca’m a mi,
i de mi vés a mu mare,
i de mu mare a mon pare,
i llavonses torna a mi.

Homo de Déu, tu caduques!
Un cop dius pé i s’altra pà.
Cap dona en el mon hi ha
que no diga: -Ve’l-t’allà!
¿Que el veus, a N’Ensuma-ruques?

Dalt es Puig de Galatzó
vaig sembrar faves torrades.
Es corbs les m’hauran menjades,
no hi coirè sa llavor.