Es capellans, per cantar
matines, volen un sou,
i, si voleu més renou,
dos o tres n’heu de pagar.
Ai, Miquel, Miquel, Miquel!
Ai, Miquel quatre vegades!
Tu em dónes unes uiades
que davallen cantonades
d’ets escalons que hi ha al cel.
Si tenia una destral,
faria un feixet de llenya;
jo no me gos posar amb ella
perque sa peça no ho val.