Com Adam va haver pecat,
el Pare Etern li va dir:
“Surt del preciós jardí
a on t’havia posat;
i ara estaràs obligat
a tots es trebais sofrir,
i llavonses a morir,
que és un dolor molt pesat”.

Jo estic d’escarader esquerre
de S’Àliga, qui és lloc gran;
i si es meu germà Juan
no se vol casar enguany, l’erra.

Totes ses meves quimeres
eren de menjar brossat,
que ja vénc assaciat
d’obrir tantes de barreres.