Voldria un llamp o fibló
pegàs damunt aquesta era,
que se’n dugués sa garbera,
sa senyora i es senyor.
¿Com pot ser, ramell de flors,
‘xugar-me ets uis de plorar,
si amb sos meus peus vaig anar
a acompanyar a enterrar
s’alegria d’es meu cos?
Hermosa és la flor de murta,
oh puríssim ramell meu!
¿Me vols dir quin sant t’ha duita,
que vui esser devot seu?