Jo veig En Randa qui ve.
¿Que hi deu haver res de nou?
Mos deu dur un poquet de brou;
veiam si mos caurà bé.
Que estic d’ensabaterat!
I tu sempre el m’anomenes!
Malbé es facen ses empenes,
ses formes i ses alenes
i es fil encerolat!
Molt m’agrada es nom Francesc:
com qui menjar mel en bresca.
Me diuen que l’avorresca,
i jo més l’encobeesc.