¿Saps què em va dir En Regalim,
un dia, amb una cançó?
Que “era mal s’estar redó”;
i jo li vaig dir que no:
que era més mal estar prim.
Una dona marinera
sempre mira d’on ve es vent,
De llevant o de ponent,
sa bonança sempre espera.
Mariaina, no en tens gaire,
de porer riure de mi;
que jo sé parlar en llatí,
foraster i mallorquí,
i no m’hauràs per cap caire.