Madona de Binromà,
vós sou guapa i reguapa,
però teniu una taca
que amb sabó fort no se’n va.
Jo la’m mirava fi fi
i ella duia quadrillos,
i duia p’es rebosillo
brotes de fonoi marí.
Com va esser a sa civada
va dir: -Jo no vui segar.
A s’ordi, arestes hi ha;
es blat, és mal de taiar;
sa xeixa, dau-la’m pastada.