Presumida, presumida!
No te presumesques tant,
que n’hi ha de més polides
i solen quedar en blanc.

Aqueixa que p’es punt dus
que és sa teva enamorada,
m’han dit que a espadar és anada;
de malfenera que ha estada,
ja no l’han volguda pus.

Males llengos han bastat
per fer-me apartar de vós.
Voluntat me tengueu vós,
que jo encara no he mudat.